Resultats de la cerca

Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

Estudià dret primer a Istanbul i després a Londres, on es graduà l’any 1947 El 1948 fou membre de l’Assemblea Consultiva per a l’elaboració d’un autogovern sota el domini britànic Posteriorment fou fiscal general 1949-58 i ocupà un càrrec en l’administració per als afers de la comunitat grecoxipriota Poc abans de la independència de Xipre, fou cofundador líder de l’Organització per a la Defensa Turca, de caràcter paramilitar i enfrontada als paramilitars grecoxipriotes de l’EOKA, que cercaven la unió de l’illa amb Grècia El 1959 representà els turcoxipriotes a l’ ONU En fundar-se l’Estat…

Doctor en enginyeria de transports per la Universitat de Teheran, on fou professor El 1979, poc després de la revolució islàmica, participà en l’assalt de l’ambaixada dels EUA a Teheran El 1986 passà a formar part dels Guardians de la Revolució, cos parapolicial creat amb la missió de vetllar per l’ortodòxia islàmica d’individus i grups i amb poders per a exercir una repressió discrecional El 1988 fou designat governador de dues províncies El 2003 aconseguí l’alcaldia de Teheran, i al juny del 2005 derrotà el candidat oficialista Ali Akbar Hashemi Rafsandjani a la presidència del país, amb un…

La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…

Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània 1996 i es doctorà en història del pensament econòmic 2002 Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius Ha fet divulgació històrica en programes de ràdio i televisió, i com a autor o coautor de diversos llibres Els catalans i Cuba , 1998 La batalla de l’Ebre Història, paisatge, patrimoni , 1999 La presó Model de Barcelona , 2000 Manuel Girona, el Banc de Barcelona…

Vinculat de molt jove al sobiranisme, fou activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes , i els primers anys vuitanta fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya a les comarques de Girona Inicià estudis de filologia catalana i de periodisme, però es decantà finalment per aquesta darrera professió El 1981 començà a treballar a El Punt Publicà reportatges i cròniques de temàtica diversa en aquest diari i en la revista Presència , bé que sempre amb un predomini de la preocupació nacional des del 1988 es dedicà a reunir les…

Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un…