Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Àngel de Vilanova
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya 1515-29 per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat 1516 per Carles I Reuní el parlament ordinari de Sardenya 1518-23 i un d’extraordinari 1528 El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser
Romeu de Vilanova
Història
Política
Baró de Vence (Provença).
Fill de Guerau de Vilanova, probablement d’origen català Fou batlle general del comte Ramon Berenguer V de Provença durant més de vint anys i el seu principal conseller de la política interior de reorganització territorial A la mort del comte, assumí la regència del comtat 1245 Gestionà el matrimoni 1246 de la filla del comte, Beatriu, amb el comte Carles d’Anjou fill de Lluís VIII de França i després rei de Sicília i de Nàpols, al servei del qual estigué a la fi de la seva vida Fou cantat per Dante en la Divina Comèdia
Vidal de Vilanova
Història
Política
Cavaller.
Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i…
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
Santiago Vilanova i Tané
Ecologia
Política
Escriptor, periodista i dirigent ecologista.
Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…
,
Pere Mestres i Albet
Història
Política
Polític.
Perit electricista, fou professor a l’Escola Industrial de Vilanova Ingressà a la joventut del Centre Democràtic Federalista, fins a l’adveniment de la Segona República Aquesta entitat s’adherí, el 1930, a la Conferència d’Esquerres Catalanes, que més tard esdevingué Esquerra Republicana de Catalunya, en la qual milità Formà part de les comissions parlamentàries de pressuposts, treball, finances, cultura, economia, diputació permanent, governació i llei municipal A la Generalitat, cridat pel president Macià, ocupà la conselleria de governació del 4 d’octubre de 1933 al 3 de gener…
Josep Tomàs Ventosa i Soler
Economia
Política
Cormerciant, polític i filantrop.
Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions 1847 i 1852— i es dedicà a activitats filantròpiques La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí 1846 uns terrenys que tenien els…
Neus Lloveras i Massana
Política
Empresària i política.
Diplomada en direcció financera per l’Escola d’Alta Direcció i Administració EADA, el 1985 s’incorporà a la cooperativa AKO Electromecànica, on ocupà el càrrec de directora d’administració i finances fins al seu nomenament com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Integrada com a regidora al grup municipal de Convergència i Unió , encapçalat per Esteve Orriols, des del 2003, al juny del 2011 fou nomenada alcaldessa de la ciutat El 2015 fou elegida diputada al Parlament de Catalunya per la llista Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre A l’abril del 2016 fou nomenada…
Ramon Roig i Armengol
Història
Política
Polític republicà.
S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del…
Candidatura d’Unitat Popular

Assemblea Nacional de la CUP a Vilanova i la Geltrú (gener del 2011)
© Candidatura d’Unitat Popular
Política
Organització política dels Països Catalans.
S’autodefineix com a organització política assembleària d’abast nacional, que s’estén arreu dels Països Catalans i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals Agrupa sectors procedents de l’esquerra independentista dels anys setanta i vuitanta, com ara el PSAN , el Moviment de Defensa de la Terra i d’altres, que després d’un període d’eclipsi s’uniren durant els anys noranta en les llistes municipals agrupades en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista AMEI, embrió de les…