Resultats de la cerca

A desgrat de l’interès que pot desvetllar la seva producció narrativa, el seu lloc històric està en la condició de capdavantera —juntament amb Olympe de Gouges— de l’advocació dels drets de les dones, plasmada en la seva obra, ja clàssica, A Vindication of the Rights of Woman 1792, text vàlid encara Dona d’una vida difícil, viatjà a París per veure de prop les conseqüències de la Revolució 1792, ciutat en la qual conegué un americà, Gilbert Imlay, amb el qual tingué una filla, Fanny Intentà d’establir una escola amb nous mètodes d’ensenyament per a les noies a Newington Green Londres…

Les seves obres excelleixen per magnífiques descripcions de la natura i per una gran força imaginativa Es destaquen The Golden Arrow 1916, Gone to Earth 1917, The House in Dormer Forest 1920, Seven for a Secret 1922 i Precious Bane 1924

Escriví un recull de poemes, Town Eglogues , publicats de primer sota el nom de Court Poems El seu epistolari, imitació del de Mme de Sévigné, fou publicat el 1763, i els seus Works el 1803

Filla del reformador William Godwin i muller de PBShelley, a la mort d’aquest 1822, n'edità part de l’obra És coneguda sobretot com a creadora del personatge de Frankenstein a Frankenstein or the Modern Prometheus 1818, la seva novella més famosa Publicà altres novelles algunes de les quals considerades millors, com ara Valperga 1823, The Last Man 1826 i Falkner 1837

Formà part del grup de Bloomsbury, i V Woolf s’hi inspirà per a confegir la biografia imaginària Orlando De la seva obra destaca el poema The Land 1926, d’estil volgudament convencional, i les novelles The Edwardians 1930 i All Passion Spent 1931, on descriu el declivi de l’aristocràcia, a la qual ella mateixa pertanyia Conreà també el gènere de la biografia novellada en The Eagle and the Dove 1943 i Daughter of France 1959, vides de Santa Teresa i de Maria Lluïsa d’Orleans, respectivament Escriví també nombrosos llibres sobre jardineria

De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista Escriví novelles…

De cognom de soltera Miller, conservà el del seu primer marit, el coronel Archibald Christie, en divorciar-se’n el 1928 es casà per segona vegada, amb l’arqueòleg  sir Max Edgar Lucien Mallowan Començà a escriure novelles de misteri mentre treballava d’infermera durant la Primera Guerra Mundial El 1920 publicà la primera novella,  The Mysterious Affair at Styles , on introduí la figura del detectiu belga amateur  Hèrcules Poirot, que apareixeria en nombrosos títols posteriors fins a Curtain 1975 El 1930 creà la detectiva Miss Marple Murder at the Vicarage , personatge també recurrent en…

L’etapa decisiva de la seva carrera començà el 1797, que conegué els Wordsworth, William i la seva germana Dorothy, i, l’any següent, ambdós poetes collaboraren en Lyrical Ballads , llibre fonamental del Romanticisme anglès, que incloïa una de les obres mestres de Coleridge, The Ancient Mariner Aquest poema, a l’igual de Kubla Khan i la primera part de Christabel , que daten del mateix període, representa el punt més alt del seu talent poètic Un viatge per Alemanya 1797-98 el posà en contacte amb la filosofia idealista de Kant i Schelling, que influí notablement sobre el sector més…

Inicià les seves activitats literàries molt tardanament, arran de la mort del seu únic fill Aquest fet i el canvi de vida que representà anar a residir a la industrial Manchester condicionaren la seva obra Cal remarcar-ne les novelles Mary Burton 1848, Cranford 1853 i Wives and Daughters 1864-66

Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883