Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bé públic
Dret
Dret canònic
Bé immaterial que forma part del dipòsit del dogma i de la moral catòlics que, per tant, és invendible i que no pot ésser objecte de transacció.
Té un sentit més ampli, pel seu contingut filosoficoreligiós, que el d’ordre públic del Codi Civil
adulteració d’aliments
Alimentació
Dret
Delicte consistent en la degradació de la qualitat de queviures o begudes destinats al consum públic mitjançant, generalment, la incorporació de substàncies suposadament innòcues o nocives per a la salut.
En sentit ampli, un comestible es considera adulterat quan és brut, podrit o en descomposició quan el seu color és impropi o és envasat en un recipient inadequat i també quan ha estat sotmès a dilucions injustificades, se n'ha substituït algun component o se n'ha extret un d’important La carn és adulterada quan procedeix d’un animal malalt o que ha estat sacrificat de manera no autoritzada alteració d’aliments
Tractat de París
Política
Dret
Tractat signat l’any 1951 a París que creà formalment la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA).
Tenia com a finalitat la creació d’un mercat unificat entre els estats signants per a aquests recursos bàsics i neutralitzar les rivalitats que podien derivar-se de la seva possessió, molt especialment entre la República Federal d'Alemanya i França Bé que hom li atorgà una vigència de cinquanta anys, fou superat per l’entrada en vigor dels tractats de Roma 1958 i de Maastricht 1993, d’abast molt més ampli
el Barri Gòtic
El Barri Gòtic Porta de la Pietat de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès), dins el districte de Ciutat Vella.
Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i la Taula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi conserva també l’edifici de la Pia Almoina, l’església de Sant Just, la font gòtica de la plaça de Sant…
societat de responsabilitat limitada
Dret
Societat en la qual els socis que la formen no responen personalment dels deutes socials i el seu capital social es divideix en participacions socials que ni poden incorporar-se valors a títols ni ésser representades mitjançant anotacions a compte.
En el procés de reforma de la legislació mercantil espanyola la renovació del dret de societats de responsabilitat limitada es presenta com una necessitat objectiva i urgent La reforma és conseqüència obligada del nou règim jurídic de les societats anònimes, introduït per la llei de 25 de juliol de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les directives de la Unió Europea en matèria de societats La nova llei que regula aquestes societats és de 23 de març de 1995 i es fonamenta en diversos postulats, un dels quals és la flexibilitat del règim jurídic, a fi i efecte…
dret canònic
Dret
Dret canònic
Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església, les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…
Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana
Dret
Llei orgànica 4/2015 que regula l’ordre públic i la prevenció de delictes a l’Estat espanyol.
Fou aprovada pel Congrés dels Diputats el 26 de març de 2015 únicament amb els vots del Partido Popular, que disposava de majoria absoluta, i amb els vots en contra de tota l’oposició Entrà en vigor l’1 de juliol del mateix any Substitueix la Llei orgànica 1/1992 sobre protecció de la seguretat ciutadana, del 21 de febrer, en la qual introdueix modificacions substancials en la regulació dels drets de reunió i manifestació, que són objecte d’un règim sancionador molt més estricte en el compliment de la normativa, i en les facultats dels cossos policials, considerablement ampliades Les sancions…
associació
Sociologia
Dret
Unió de diverses persones amb un vincle jurídic per a un fi comú; en aquest concepte són compreses totes les manifestacions del fenomen associatiu (societats, sindicats, etc).
Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics, segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans Hom empra sovint el mot alemany Gesellschaft per a denotar aquest sentit sociològic del terme La forma de sociabilitat oposada a l’associació és la comunitat o Gemeinschaft Aquesta distinció, esdevinguda clàssica, és de Ferdinand Tönnies A l’antiga Roma, durant la república, existí una àmplia llibertat d’associació Constitueix,…
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
Francesc Comte
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Dret
Historiador i poeta.
Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta…
, ,