Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Montecarlo
© B. Llebaria
Ciutat
Un dels tres nuclis urbans que constitueixen el principat de Mònaco.
S'aixeca sobre la plataforma rocallosa de les Spélugues, entre les petites valls de Sainte-Dévote i Saint-Roman Hi ha la major part dels hotels, el famós Casino, conegut arreu del món, i el teatre de l’òpera de l’arquitecte ChGarnier Montecarlo és també un lloc famós per les competicions automobilístiques que anualment hom hi celebra Gran Premi de Montecarlo i Ralli de Montecarlo
Pierre Galet
Viticultura
Especialista en viticultura francès.
Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000
François-Joseph Bosio
Escultura
Escultor francès.
Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc
Franz Schrecke
Música
Compositor austríac.
Fou professor de la Musikakademie de Viena 1912-20 i des del 1920 dirigí la Hochmusikschule de Berlín, fins que els nazis el feren dimitir Compongué òperes de to expressionista i vigorós, entre les quals Der ferne Klang ‘El so llunyà’, 1912 Altres òperes seves són Das Spielwerk und die Prinzessin ‘La joguina i la princesa’, 1913, Der Schatzgräber ‘El cercador de tresors’, 1920 i Christophorus 1924, recentment revalorades Escriví també música de cambra i una cinquantena de cançons
Léo Ferré
Música
Compositor i cantant monegasc.
Debutà com a cantant el 1946, a París Musicà texts seus Le piano du pauvre , Jolie môme , L’homme , de caire inconformista o anarquitzant, i de Baudelaire, Aragon, etc, que han esdevingut cançons cèlebres Compongué també una Symphonie interrompue , un oratori, una òpera, concerts, etc
Lewis Gilbert
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
S’inicià com a actor, però aviat canvià a la direcció, i es formà al costat d’Alfred Hitchcock Durant la Segona Guerra Mundial fou voluntari de la unitat de cinema de la Royal Air Force, on dirigí diversos documentals Llicenciat el 1944, s’incorporà a l’agència Gaumont British Instructional, dedicat també al cinema documental El 1947 debutà en la ficció infantil amb el film The Little Ballerina , al qual seguiren altres títols en gèneres diversos, però especialment bèllics The Sea Shall Not Have Them , 1954 Reach for the Sky , 1955 Carve Her Name with Pride , 1958 Sink the Bismarck , 1960…
Fernand Forest
Enginyer i inventor alvernès.
Contribuí de forma decisiva al desenvolupament del motor d’explosió per a automòbils Patentà un motor de gasolina de 4 cicles i 4 cilindres 1891 i inventà l’encesa per magneto
Gian Carlo Menotti
Música
Compositor italià naturalitzat nord-americà.
Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un gran èxit La…
,
Constantin Terechkovitch
Pintura
Pintor rus establert a París (des del 1920), on es naturalitzà francès.
La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls
Fernando Botero Angulo
© Lluís Prats
Pintura
Escultura
Pintor i escultor colombià.
De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza Botero, amb 23…