Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
autofàgia
Biologia
Procés pel qual una cèl·lula digereix part del seu citoplasma o orgànuls cel·lulars, per mitjà de vacúols digestius, formats a les membranes del reticle endoplasmàtic llis.
S'esdevé en el normal recanvi dels components del protoplasma i és més actiu en certs períodes de la vida, com ara el desenvolupament embrionari o la senescència, en què es donen grans modificacions i degradacions fisiològiques
primordi seminal
Botànica
Òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.
Té figura ovoide, és unit a la placenta a través de la calaza i del funicle , consta de fora a dins d’un o dos teguments , de la nucella i del sac embrionari , i presenta terminalment una obertura anomenada micròpil
acelomats
Zoologia
Conjunt format pels animals triploblàstics que no tenen celoma.
En el desenvolupament embrionari, llur mesoderm no s’organitza mai donant vesícules tancades en general, dóna lloc a un teixit intervisceral o parènquima, que intervé en la formació dels òrgans i aparells Comprenen els platihelmints, nemertins, rotífers, nematodes, gordiacis i altres grups menys importants
Laurent Chabry
Biologia
Medicina
Metge i embriòleg francès.
Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament embrionari de les ascídies i les alteracions que hom hi podia introduir mitjançant la destrucció, en les fases inicials del desenvolupament, d’alguna de les cèllules embrionàries És considerat un pioner en el camp de l’embriologia experimental
Wilhelm Roux
Biologia
Embriòleg alemany.
És el fundador de l’embriologia experimental Investigà el desenvolupament d’embrions de batraci després de diverses manipulacions sobre el ous Creà el Roux Archiv für Entwicklungsmechanik der Organismen, que continua recollint tot el material valuós que es publica sobre mecànica del desenvolupament embrionari
mucina
Bioquímica
Substància semilíquida, transparent, hialina i precipitable per l’alcohol i l’àcid acètic.
És constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba en diferents animals, com els cargols, els llimacs, etc, i a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari, en l’home i en els mamífers
Wilhelm Hofmeister
Botànica
Botànic alemany.
Inicialment autodidacte, descobrí l’alternança de generacions en molses i falgueres i descriví el desenvolupament embrionari de les fanerògames Unificà també la concepció de la reproducció dels vegetals i establí les bases d’una classificació filogenètica en fer paleses les relacions entre molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes
triploïdia
Biologia
Cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.
Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
ureotèlic | ureotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids, l’amoníac dels quals és convertit en urea mitjançant el cicle de l’ornitina.
És un caràcter propi dels vertebrats, els productes d’excreció dels quals es poden difondre lliurement en aquesta forma soluble durant el desenvolupament embrionari, és a dir, els que tenen un desenvolupament més o menys aquàtic peixos elasmobranquis, amfibis, rèptils quelonis i formes vivípares totalment desenvolupades mamífers Els invertebrats aquàtics excreten amoníac