Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Victorino Puente Puente
© Escola Pia
Cristianisme
Escultura
Religiós escolapi, escultor.
Biografia Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953 Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a cuiner, ofici que exercia amb competència Residí un parell d’anys a…
Pius Sarri i Obradors
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi.
Assistí a les classes del collegi escolapi de la seva vila natal Ingressà a l’Escola Pia el 16 de setembre de 1894 començant el noviciat i professà el 20 d’agost de 1896 Cursà la carrera eclesiàstica a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1902 Ensenyà en els collegis de Balaguer 1901-05, Tàrrega 1905-07, Vilanova i la Geltrú 1907-09 i l’agost del 1909, després de la Setmana Tràgica , fou enviat a Cuba residí a Guanabacoa, San Rafael de l’Havana i Cárdenas El 1915 tornà a Catalunya i fou destinat al collegi de Nostra…
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument historicoartístic d’…
Miquel Nolis Suñol
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
El 1970 entrà al cos tècnic del Joventut de Badalona, on dirigí diversos equips de categories inferiors Després d’un breu pas pel Futbol Club Barcelona, retornà al Joventut, on arribà a dirigir el primer equip la temporada 1985-86 Continuà lligat al Joventut entrenant l’equip juvenil durant onze temporades seguides També fou l’entrenador de l’equip vinculat a l’entitat, el Club Bàsquet Sant Josep, a la Lliga EBA 1997-99, i de diversos equips de promoció, a la Penya, fins el 2004 La temporada 2005-06 dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs a la Lliga EBA i, a partir de l’any 2009, equips…
Ramon de Plegamans
Història
Prohom barceloní.
Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa 1225, preparatòria de l’atac a Peníscola El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet Fou benefactor de l’orde de la Mercè 1232-34 i d’altres obres piadoses El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca Acudí 1230 a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona Fou veguer de Barcelona 1202…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
Manuel Fuxà i Leal
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…
Emili Gandia i Ortega
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg.
S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…
Julio Muñoz Ramonet
Economia
Magnat.
De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…
Rafael Nebot i Font
Història
Militar
Militar.
Era coronel d’un regiment estacionat a València En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de collaborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València El 1706 ocupà Utiel El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona Fou ascendit a general…