Resultats de la cerca

Localitzat entre el biscaí, l’alt navarrès i el labortà, el seu territori és limitat a l’W pel riu Deba, al SE per Altsasu i al NE per Irun, aproximadament

Tingué una vida agitada, i sembla que fou empresonat per la inquisició Coneixedor del folklore del país, escriví Guipuzcoaco dantza gogoangarrien condaira edo historia ‘Història de les memorables danses de Guipúscoa’, 1824 i Guipuzcoaco provinciaren condaira edo historia ‘Història de la província de Guipúscoa’, 1847

Vida Amb tota probabilitat es formà musicalment com a escolà de cant en alguna catedral Més tard, estudià a la Universitat de Salamanca amb Diego de Fermoselle El 1489 entrà al servei d’Isabel la Catòlica com a cantor Posteriorment fou nomenat mestre de capella al servei del príncep Joan A la mort d’Isabel, el 1504, passà al servei de la capella de Joana I i de Felip el Bell, amb qui viatjà als Països Baixos i Anglaterra A més dels seus càrrecs a la capella reial obtingué diversos beneficis i càrrecs eclesiàstics Durant els anys que va servir a la capella reial tingué l’oportunitat de…

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Lluità a la primera guerra Carlina passà a França i a Amèrica, on fou músic improvisat Escriví zortzikos , que acompanyava amb la guitarra És l’autor de l’himne nacional basc, Gernikako Arbola

La seva activitat estigué relacionada sempre amb el teatre, del qual fou un gran impulsor, tant en el camp de la traducció com en el de creació En el primer aspecte tractà de donar a conèixer en el seu país els autors europeus del s XX, amb traduccions d’EIonesco, Max Frisch, BBrecht i FDürrenmatt Contràriament, en la seva obra original es mantingué en uns paràmetres menys innovadors, amb peces costumistes i drames històrics Cal destacar Petriquillo 1956, Jokua ez da errenta ‘El joc no és rendible’, 1960, Malentxo alargun ‘La vídua Malentxo’, 1962 i Gizon ta kidea 1962 El 1932 fundà i dirigí…

Exiliat a Iparralde País Basc a l’Estat francès arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 retornà a Andoain El 1947 s’exilià a Veneçuela, on fundà i dirigí diverses publicacions de l’exili basc, entre les quals ‘Euzko Gaztedi’ i ‘Euzkadi’ i fou redactor en cap del diari de ‘Caracas Elite’ Fou nomenat president del Consell del PNB a l’exili i formà part del govern basc també a l’exili El 1969 retornà, però fou deportat de nou el 1971 per les autoritats franquistes a Iparralde En acabar el franquisme, destacà pel seu impuls a la normalització del basc fundà els diaris ‘Deia’ 1977 i ‘Egunkaria…

Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva obra, tanmateix…

Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA  com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a polèmiques i…