Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Josep Roca i Coll
Música
Pianista i pedagog valencià.
Realitzà estudis d’harmonia, història de la música, piano i solfeig al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué els premis extraordinaris de les dues darreres matèries Pensionat per la Diputació de la ciutat, completà la seva formació musical a París De retorn a València feu compatibles els concerts, com a solista o bé interpretant música de cambra amb el violinista Juan Alós, amb la docència a l’esmentat conservatori, on es feu càrrec de la càtedra de piano des del 1940 fins que es jubilà, el 1984 En aquest centre, que dirigí en 1963-66, ensenyà a més música de cambra i fundà…
Marià Ferrandis i Agulló
Literatura catalana
Periodista, comediògraf, narrador i poeta.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals del 1896, El…
Marià Ferrandis i Agulló
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument compromesa per la…
Gonzalo Anaya Santos
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella, i el 1954…
Ramon Muntaner
Cronologia
Història
Militar
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat…
Ramon Muntaner
Literatura catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a…
Pere de Boïl i Castellar
Història
Noble, senyor de Boïl de Bétera, Xirivella, Massanassa, Massamagrell i Borriol; anomenat en la crònica del rei Pere el cavaller sens par per la seva conducta a Sardenya, on havia acompanyat el monarca el 1354.
Fill de Ramon Boïl de La Scala El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari Sardenya i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia 1364, i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera 1367 Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete Portà a terme nombroses ambaixades a…
Ramon Muntaner
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Després de la destrucció de la seva vila natal arran de la invasió dels francesos de Felip l’Ardit, el 1285, prengué part en la conquesta de Menorca amb Alfons el Franc 1286-87 Posteriorment residí a Mallorca, des d’on el 1301 es traslladà a Messina Entre el 1302 i el 1309 participà en l’expedició militar dels almogàvers a l’imperi Bizantí, capitanejada per Roger de Flor, abans i després de l’assassinat d’aquest De retorn a Sicília, el 1309 fou enviat com a governador a l’illa de Gerba, prop de Tunis, i dos anys després es casà a València El 1315 acompanyà el futur Jaume III de…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…