Resultats de la cerca

Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd

En el sentit que hom ho feia sense frau de lluïsmes, foriscapis, terços, fadigues o altres drets dels senyors directes Fou manat de fer en una constitució de la cort de Montsó del 1537

Cavaller de Lleida Professor de dret civil de la universitat lleidatana, jutge de reclamacions, veguer i batlle de Barcelona Autor d’unes Proposiciones cristianas y políticas 1679 i d’un tractat De brachio militari et pristina nobilitate Gotholanorum 1684 Comentà l’obra de Peguera sobre els lluïsmes amb el títol Illustrationes feudales et emphiteuticales i anotà l' Ordus judicarius d’A de Ripoll

Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…

El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…

En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…

També havia d’exigir la prestació dels serveis personals que resultaven de l’adscripció a la terra per part dels camperols, de recaptar els profits adventicis provinents de les exaccions forçades dels mals usos, el cobrament de lluïsmes i foriscapis Era retribuït mitjançant el redelme la tercera part del delme dels rèdits a la Catalunya Vella, el batlle de sac tenia dret, a més, a la percepció dels parells, tant d’allò que el senyor cobrava com d’allò de què feia gràcia de no cobrar El batlle havia de fer jurament de fidelitat al senyor i, sovint, prestar-li homenatge En cas d’…

Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició

Actualment, almenys en la pràctica, aquesta amortització ha caigut en desús La vigent Compilació de Dret Civil de Catalunya no en fa esment

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…