Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
anatèxia
Mineralogia i petrografia
Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dóna origen als anomenats magmes secundaris o anatèctics.
És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments de biotita i…
assimilació
Geologia
Procés, anomenat també digestió,
pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon materials de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
Els magmes així modificats són anomenats magmes contaminats o endomorfs
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
vulcanologia
Geografia
Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.
Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser…
magmatisme
Mineralogia i petrografia
Procés de formació de les roques ígnies a partir d’un magma o material fos, a una temperatura elevada.
Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements…
grupoide
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt on hi ha definida una operació interna, (C, *).
Si l’operació és associativa el grupoide és associatiu si és commutativa és commutatiu En l’àrea francòfona els grupoides són anomenats també magmes
decantació
Geologia
Selecció, a partir de la mida i del pes específic, efectuada en les partícules que són transportades per un corrent d’aigua o d’aire.
També hi ha processos de decantació en el si dels magmes, on les partícules més denses, anomenades minerals pesants olivines, piroxens i minerals opacs, es concentren a la part baixa de la massa magmàtica més o menys fluida
ultrametamorfisme
Mineralogia i petrografia
Límit de transformació de les roques en els processos de metamorfisme.
Quan la pressió i la temperatura —factors bàsics en el metamorfisme— prenen uns valors elevats, aquest arriba a la fase última i aleshores les roques passen a l’estat de fusió i s’originen noves roques ígnies per la consolidació d’aquests magmes D’aquesta manera es tanca el cicle de transformació de les roques
Norman Levi Bowen
Geologia
Petròleg canadenc, un dels iniciadors de la petrologia experimental.
Treballà a la Carnegie Institution de Washington estudiant la cristallització dels minerals a partir de magmes fosos, l’equilibri de fase dels silicats, la formació de quars a partir de mescles anhidres, la diferenciació per gravetat en el curs de les cristallitzacions, etc La seva obra bàsica és The Evolution of the Igneous Rocks 1928
diferenciació magmàtica
Mineralogia i petrografia
Procés per mitjà del qual, a partir d’un magma comú, s’originen diverses menes de roques ígnies, les quals poden formar part, o no, de la mateixa massa.
Quan el magma es refreda, comencen a cristallitzar els minerals que tenen el punt de fusió més alt La cristallització del magma és, doncs, fraccionada, i en qualsevol moment de la consolidació coexisteixen una fracció sòlida que conté els cristalls ja formats i una fracció líquida residual encara fosa ambdues fraccions tenen composicions diferents, bé que llur suma reprodueixi la composició inicial del magma Si per qualsevol mecanisme les fraccions sòlida i líquida se separen, cadascuna forma roques completament diferents entre elles i també del magma inicial La separació pot ésser produïda…