Resultats de la cerca

Tenia com a objectius reivindicar la investigació històrica de caràcter local, difondre-la i omplir el buit que aleshores hi havia a la comarca de la Ribera Alta en aquesta matèria La publicació compta amb un consell assessor que coordina el funcionament de la revista i que presideix el regidor delegat per l’Ajuntament, un secretari i set vocals A més, s’intercanvia amb un centenar i escaig de revistes de contingut similar d’arreu de l’Estat espanyol El primer número d’ Al-Gezira veié la llum el 1985, i ha anat sortint anualment amb alguna excepció Alzira i després les localitats de…

Impulsada a l’inici per l’esperit del concili II del Vaticà, ha dut a terme una tasca sostinguda de reconeixement i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes, a més de tractar una gran quantitat de temes, centrats sobretot en la realitat valenciana Ha estat dirigida per Josep Antoni Comes Ballester 1976-87, Emili Marín Soriano 1987-94 i 1998-2009, Vicent Cardona Puig 1994-98 i, des del 2010, per Vicent Boscà Perelló El 1987 inicià la publicació del suplement  Quadern , dedicat a temes monogràfics, i el 1989 llançà una sèrie de números…

El seu membre més sobresortint fou Joan Dessí i Queixalós documentat del 1585 al 1599, beneficiat de la seu de Tortosa —fill del pintor Joan Dessí i net del primer membre de la nissaga establerta a Tortosa, Vicent Dessí — que contractà el retaule de la capella del Sagrament 1576 de la seu conservat en part a la capella del palau episcopal Del 1599 data el seu retaule per a la casa del consell, del qual formaren part l’oli La Mare de Déu dels Procuradors a la casa de la ciutat, del qual encara no s’ha confirmat l’autoria, i altres peces, guardades al Museu de Tortosa Uns altres…

Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…

La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el PaísValencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana valencià 3 Però fins al s XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del s XVI, molts dels llibres…

El primer número sortí l’any 1982, per commemorar el 750è aniversari de la donació de la vila per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital La publicació és dirigida per l’arxiver de Torrent, Josep Ramon Sanchis i compta amb un nombrós equip de collaboradors entre els quals cal esmentar Josep Royo, Roser Cubells, Maria Elisabet Serrano, Antoni López, Vicent Olmos, Pasqual Jaume, Alfons Vila, Tomàs Vicent Pérez, Vicent Febrer i Adrià Besó El seu objectiu ha estat assumir el llegat històric i recuperar les arrels populars, amb especial preferència al folklore i les tradicions de la ciutat de…

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar

Han estat molt difosos els eucologis de Lluís Carreras 1915, al Principat, i de Vicent Sorribes 1915, al País Valencià

Passà als Rovira

Solia actuar des d’un balcó o, més sovint, dalt d’un entaulat, a les places de poble i a les barriades de València Al s XVIII, l’espectacle anava a càrrec d’un sol colloquier, el qual solia declamar monòlegs o bé estrafeia diàlegs, si el text comportava més d’un personatge Posteriorment, ja sovintejà la participació d’un altre actor, de vegades una dona, i en una darrera etapa, l’actuació esdevingué una forma teatral primària, anomenada joc Les obres recitades o representades, escrites prèviament, eren de caràcter còmic i en vers, i eren precedides i seguides per execucions musicals de…