Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
acròpolis
L’Acròpolis d’Atenes
Ava Babili (CC BY-NC-ND 2.0)
Art
Història
A les ciutats gregues antigues, part alta, sovint damunt un turó on havia estat edificada la ciutat d’època micènica, i que servia, sobretot, com a lloc de defensa en moments de perill i com a centre de cultes religiosos i cívics.
Museu de l’Acròpolis
El Museu de l’Acròpolis, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes
Museu de l’Acròpolis
Museu
Jaciment arqueològic
Museologia
Complex arqueològic i museístic, emplaçat en un nou edifici obra de l’arquitecte suís Bernard Tschumi, situat al peu de l’Acròpolis d’Atenes, inaugurat al juny del 2009.
L’antic museu, construït entre el 1865 i el 1874 per l’arquitecte Panages Kalkos, presentava nou sales d’exposició amb ordenació cronològica Després de trenta anys de projectes i endarreriments, la construcció de l’edifici segons el projecte definitiu s’inicià el 2004, però els treballs s’allargaren més del previst a causa d’importants troballes arqueològiques al subsol El procés anà acompanyat de polèmica per la reivindicació del retorn del patrimoni de l’Acròpolis, com els frisos del Partenó, que són al Museu Britànic de Londres Un dels espais més celebrats del nou museu és la…
propileu
Els propileus de l’Acròpolis d’Atenes
© Corel / Fototeca.cat
Art
Entrada d’honor d’un edifici públic o d’un conjunt monumental.
El propileu a l’antiguitat era una mena de construcció que servia per a introduir, a manera de vestíbul, en un santuari o en una àgora Al món asiàtic, a Persèpolis, els anomenats propileus eren situats al cim de l’escalinata d’accés a l’apadana A Egipte foren construïts només en època tardana Contràriament, a Grècia, existiren ja en els períodes minoic i micènic i arribaren a adquirir la grandiositat i la monumentalitat a l’Acròpolis d’Atenes, a Eleusis, a Lindos, etc Segurament amb els propileus hi estigué vinculat el culte d’alguna divinitat Al segle XIX, a imitació dels antics…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
pelàsgic | pelàsgica
Arqueologia
Dit dels murs de tipus poligonal que hom troba a Grècia, a l’Orient hel·lenístic o a Itàlia i que, en realitat, són obra d’èpoques diverses (des del període micènic fins als segles IV-III aC).
El nom procedeix dels murs antics de l’Acròpolis d’Atenes, atribuïts per la tradició antiga als pelasgs
teatre de Dionís
Planta del teatre de Dionís a Atenes: 1, grades; 2, escales d’accés a la graderia; 3, corredor cirdular; 4, orquestra, desplaçada al nord durant el s IV); 5, portes d’accés; 6, prosceni; 7, escena; 8, παρασκήνια ; 9, pòrtic
© fototeca.cat
Teatre
Teatre d’Atenes, bastit al peu de l’Acròpolis.
Tot i que probablement funcionava des del segle VI aC, la construcció actual de pedra data del segle IV aC fou retocat en temps de Neró Podia encabir entre 14000 i 17000 espectadors
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’Acaia…
festes panatenees
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven durant les festes Panatenees a l’antiga Atenes (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu…
Companyies Navarreses
Història
Exèrcit mercenari format pels soldats navarresos i gascons contractats pel príncep de Navarra, Lluís d’Évreux, per conquerir Durazzo, possessió titular de la seva muller Joana de Sicília.
Mort el príncep i abandonada l’empresa tot just iniciada 1376, els navarresos passaren al servei de Jaume dels Baus, emperador titular de Constantinoble i príncep titular d’Acaia i Morea Comandats per Juan de Uturbis, saquejaren els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i s’apoderaren, bé que per poc temps, de Tebes, Livàdia i Atenes, tret de l’Acròpolis 1379 S'establiren després a la Morea 1380, i en difícil equilibri entre grecs i turcs organitzaren un principat, governat de primer per Maiotto Coqueral i després per Pere de San Superano mort aquest 1402, desaparegueren a poc a…