Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
uscoc
Història
Dit de cadascun dels membres d’un grup de guerrers croats que al segle XVI lluitaren contra el domini turc dels Balcans.
Amb el suport inicial austríac, es dedicaren a la pirateria a l’Adriàtica El 1592 Venècia inicià una guerra, que acabà pau de Madrid, 1617 amb llur trasllat a l’interior de Croàcia
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
Unió de Lligues Europees de Basquetbol
Basquetbol
Institució internacional de basquetbol amb seu a Barcelona.
Fou fundada l’any 1991 amb l’objectiu de desenvolupar les diferents lligues professionals europees Té setze membres associats, els gestors de les lligues espanyola, francesa i italiana, que en foren els fundadors, i els de la República Txeca, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Israel, els Països Baixos, Croàcia, Lituània, Suïssa, Àustria, Rússia, Polònia i la lliga adriàtica El primer president fou l’italià Gian Luigi Porelli i des del 1998 la dirigeix Eduard Portela L’any 2000 creà l’Eurolliga, la principal competició continental de clubs, i el 2002, la Copa ULEB
vènet | vèneta
Història
Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns s V i la dels longobards s VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el…
ostreïcultura
Aqüicultura
Art del cultiu i la cria d’ostres, especialment a gran escala.
Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A Europa, els criadors més…
Stòria de l’amat Frondino e de Brisona
Història
Literatura catalana
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre els…
,
sardina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.
Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant…