Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
estil
Retòrica
Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit.
No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer epistolar, didàctic, oratori, festiu,…
encep
Construcció i obres públiques
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega dels pilars o murs als grups de pilons.
De vegades s’utilitza la denominació de sabata sobre pilons El nombre de pilons per encep és variable i generalment es prefereix utilitzar pilons de diàmetre més gran abans que incrementar-ne el nombre Quan els pilons eren de fusta calia emprar-ne molts més És convenient arriostrar els diferents enceps d’un fonament En el cas d’enceps amb un o dos pilons és imprescindible disposar de bigues centradores per tal de resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors de la base dels pilars En cas que un encep rebi càrregues horitzontals a més de les verticals, als pilons…
error
Física
Matemàtiques
Diferència entre el resultat de la mesura experimental d’una magnitud i el seu valor real ( error absolut
).
Els errors són de dos tipus sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut molt diversament interpretat en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees espai, duració, nombre, infinitud i complexos de qualitats, etc…
qüestió de nom
Qüestió suscitada entorn d’aspectes accidentals d’una cosa, en la substància de la qual tothom coincideix.
contracte
Dret
Negoci jurídic bilateral de natura patrimonial.
Els seus elements essencials són el consentiment, l’objecte i la causa i, en determinats casos, la capacitat i la forma en són elements accidentals la condició, el termini i el mode El contracte obliga a allò que les parts contractants han assenyalat, bé que actualment la intervenció de l’estat ha limitat l’autonomia de la voluntat establint determinades figures jurídiques, com el contracte d’adhesió , en què les condicions de la reglamentació són obra d’una sola de les parts assegurances, transports, el contracte normat , en què les parts han de fixar llurs condicions dins els…
esterilitat
Biologia
Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.
Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica…
alfabet fonètic
Fonètica i fonologia
Sistematització gràfica convencional a través de la qual hom intenta de transcriure els trets fonètics de tota mena de locucions fòniques.
Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…
conjuntura
Economia
Política
Conjunt dels components, permanents i accidentals, de la vida econòmica o politicosocial, en un moment determinat, en un pla d’institucions, nacional o internacional.
fusible
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu de protecció del circuit o conjunt de circuits d’un aparell, d’una instal·lació, etc, contra les sobrecàrregues o els curtcircuits accidentals.
Conté un fil o element fusible metàllic que és recorregut pel corrent de l’aparell a protegir i que obre el circuit en fondre's per un excés de corrent Hi ha diversos tipus de fusibles els més corrents són de rosca i els de cartutx Per a aplicacions especials hom empra també fusibles retardats i fusibles d’acció ràpida o extraràpida