Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
importar
Electrònica i informàtica
Transformar un conjunt de dades d’un format de representació determinat al format de representació propi, i deixar-les a punt per a poder-les utilitzar.
El procés d’importació consisteix en la transformació del format de representació de les dades, i la subsegüent càrrega en memòria, l’emmagatzematge en una determinada base de dades, etc, de les dades transformades, per tal que puguin ésser usades pel programari que ha fet la importació Sovint la combinació de l’exportació i la importació de dades és l’única manera que dos programaris puguin treballar sobre el mateix conjunt de dades en exportar es crea un magatzem temporal de les dades, en un format pont entre el format original i el format final i en importar es transformen al format final…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç…
estat del benestar
Economia
Tipus d’actuació estatal destinada a produir béns i serveis no rendibles per al sector privat.
A partir de la teoria general del benestar economia del benestar són extretes una sèrie d’implicacions operatives que remarquen sobretot la possibilitat —sigui objectiva o valorativa— que l’estat garanteixi a tots els ciutadans uns nivells mínims de percepcions directes de llur treball, i especialment de serveis públics, assistencials i de previsió social A la Gran Bretanya, pels volts de la Segona Guerra Mundial, s’estengué àmpliament aquesta filosofia econòmica, que restà plasmada, per exemple, amb el moviment portat per William Henry Beveridge al si del laborisme els països escandinaus…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
comptador partidor
Dret
Dret civil
Persona que, sense tenir la condició d’hereu, és designada pel testador perquè faci la partició de l’herència.
Constitueix un càrrec diferent del de marmessor, però no hi és incompatible
déu
Per a manifestar que hom confia de no trobar cap obstacle perquè una cosa s’esdevingui o es faci.
esquaix
![](/sites/default/files/media/FOTO/esquaix_pista.jpg)
Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal ho …
visita
Medicina
Observació d’un malalt que ha anat a cal metge perquè aquest faci una diagnosi i apliqui el remei convenient.
concordança
Gramàtica
Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
És, doncs, un fet d’harmonia, d’acord Aquestes característiques comunes poden referir-se, segons quins siguin els elements en relació, al gènere, al nombre o a la persona, i són anomenades accidents gramaticals La concordança es manifesta a través dels morfemes l’adjectiu, per exemple, ha de presentar els morfemes que facin allusió al mateix gènere i al mateix nombre del substantiu que completi homes temorosos El verb ha de portar els morfemes de nombre i de persona que exigeixi el nom que li faci de subjecte tots estudiaven Així doncs, la concordança suposa una interregència…
macroinstrucció
Electrònica i informàtica
Instrucció d’un llenguatge assemblador que designa un grup fix d’instruccions que s’han d’executar per a dur a terme una tasca concreta.
Les macroinstruccions d’usuari o d’alt nivell permeten l’automatització de tasques sobre les aplicacions En aquests casos, l’usuari crea una macroinstrucció com a combinació d’opcions de menú i de comandes de l’aplicació Per exemple, en un processador de texts, una macroinstrucció pot seleccionar el primer paràgraf, canviar-li el tipus de lletra, i afegir-li un encapçalament Les macroinstruccions de programador o de baix nivell permeten simplificar la lectura i l’escriptura de programes En compilar un programa que conté macroinstruccions, el compilador substitueix cada aparició del nom de la…