Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…
amīr al-umarā’
Història
Títol militar, que significa ‘emir dels emirs’, portat pel cap de la guàrdia turca a la cort de Bagdad.
A partir de les diverses concessions de caràcter financer i administratiu que el califat abbàssida es veié obligat a fer al seu exèrcit turc, anà consolidant-se el règim que hom pot anomenar dels amīr-umarā’ El califa al-Muqtādir 908-931 el concedí per primera vegada a l’eunuc Mu'nis després que aquest el salvà en la lluita pel califat que sostingué amb el seu cosí, el príncep i poeta Ibn al Mu'tazz Mu'nis, autèntic senyor del califat, nomenà i destituí visirs i àdhuc califes durant vint-i-cinc anys, fins que el nou califa al-Qāhir, que arribà al califat gràcies a Mu'nis, el féu executar 933…
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia,…
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des…
horari
Reglament de les hores de sortida i arribada de trens, autobusos, etc, del començament i acabament de les classes d’un centre docent, d’una activitat laboral, etc.
introducció
Música
Fragment musical, generalment de tempo lent, que, situat a l’inici d’un moviment o una obra relativament extensa, prepara l’arribada de la part principal d’aquesta.
La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn simfonies núm 97, 99 i 103 WA…
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Axum
Ian Swithinbank (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Localitat de Tigre, Etiòpia.
Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra Pèrsia que intentava d’…
Sebastòpol
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a la república autònoma de Crimea.
Port a la mar Negra, la ciutat és situada a les terrasses dels turons a les vores de la badia que la divideix en dues parts N i S Indústria pesquera i conservera La seva flota pesquera, a més, participa en els treballs de pesca a l’Atlàntic i a l’Índic Situada prop de la colònia grega del Quersonès, fou ocupada per romans i bizantins En 1783-84 els russos hi construiren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada 1854-55 per un exèrcit de 220000 homes Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l’…
captiu
Història
Persona captiva.
El captiu, transformat fàcilment, en els conflictes bèllics, en “mercaderia humana” a la disposició del vencedor, fou un dels orígens de l'esclau aquest fou el cas, durant l’Imperi Romà, dels eslaus capturats a l’est de la Germània A partir del s VIII, amb la lluita contra els musulmans, i, més tard, com a conseqüència de l’increment de l’activitat comercial a la Mediterrània i de la pràctica del cors i de la pirateria, sobretot de la corona catalanoaragonesa, el costum de fer captius s’intensificà, tant per part dels cristians com dels musulmans El fet promogué tot un tràfic de rescats i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina