Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
fantàstic | fantàstica
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L' art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen…
cinema de terror
Cinematografia
Modalitat del cinema fantàstic
destinada a infondre als espectadors la sensació de por i d’horror.
Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu 1922, de FWMurnau versió del 1978, de WHerzog fins a Dracula 1931, de TBrowning i 1958 de TFischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme Lycanthropus , 1962, de PHeuschs The Exorcist 1973, de WFriedkin The Night of the Living Dead , 1968,…
babau
Ésser fantàstic amb què hom fa por als infants.
Alberobello
Localitat
Localitat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia.
És important la seva zona monumental formada per una gran quantitat de trulli , construccions blanques de sostre cònic punxegut, edificades amb paret seca, i que donen a la vila un caire pintoresc i fantàstic Turisme
festival de cinema
Cinematografia
Manifestació cinematogràfica, d’un gènere determinat o no, que presenta periòdicament una selecció de les considerades millors pel·lícules inèdites de la producció de diversos països a un públic especialitzat: professionals del cinema, crítics, etc.
Són festivals de primera categoria els de Venècia fundat el 1932, Canes fundat el 1946, Berlín fundat el 1951 i Sant Sebastià fundat el 1954 Als Països Catalans destaca el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 1968 des del 1996 Festival Internacional de Cinema de Catalunya
bestiari festiu
© MPG
Folklore
Conjunt de figures o elements corporis que representen uns animals reals o imaginaris, reproduïts de forma fidel o fantàstica i que tenen una funció representativa, lúdica o protocolària dins del context de la festa.
Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes
rondalla
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades )
Narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.
llibre de viatges
Literatura
Narració on es recullen les aventures ocorregudes durant un viatge, sobretot en les obres més antigues, amb profusió d’elements fabulosos o èpics, o amb especial relleu en les descripcions de països, ciutats, tipus humans, costums, etc.
L’element fantàstic, però, no n'és absent durant l’edat mitjana, bé que el venecià Marco Polo féu una relació seriosa i objectiva dels seus viatges a l’Extrem Orient Durant els s XV i XVI els descobriments de noves terres foren motiu de nombroses relacions els viatges de Colom, de Vespucci, de Magalhães, etc Els objectius de les expedicions esdevingueren essencialment científics durant els s XVIII i XIX Cook, Humboldt, Livingstone, etc, objectius que s’han mantingut fins avui, amb un interès especial per les regions inaccessibles, polars Scott, Amundsen, etc o de l’Himàlaia…
gólem
Judaisme
Ésser de la tradició mística i esotèrica hebraica.
El terme apareix en el llibre dels salms, i designa un cos amorf i en estat embrionari Present en la càbala, des del segle XVII, hom donà aquest nom a la mena d’autòmata que, convenientment animat per rituals i fórmules màgiques dels rabins, obeïa les ordres d’aquests La llegenda es difongué en les comunitats hebrees de l’Europa central, especialment entre els adeptes al hassidisme Passà a la literatura de gènere fantàstic entre altres, empraren el tema del golem Jakob Grimm i ETA Hoffmann El rabí Yudl Rosenberg recollí en la narració El gólem i els fets miraculosos del Maharal…