Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
subsistema multimedia IP
Electrònica i informàtica
Sistema multimèdia per a comunicacions de tercera i quarta generació basades en el protocol IP.
Serveix tant per a comunicacions mòbils com punt a punt, sense fil o cablejades En aquest darrer cas permet que els proveïdors de serveis a internet IPS puguin controlar i facturar millor els serveis prestats
proveïdor d’aplicacions
Empresa que ofereix subscripció de servei per a aplicacions i serveis a través d’internet.
Aquests proveïdors gestionen i mantenen aplicacions i les posen a disposició dels seus abonats a través del web Això permet que empreses més petites o aquelles amb pressupostos limitats puguin aprofitar els avantatges que els ofereix el lloguer d’aquestes aplicacions via internet
just a temps
Economia
Dit del procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.
Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors
solvència
Economia
Indicador de la capacitat econòmica d’una persona o entitat social.
Referit a persones individuals és sinònim de possessió de béns Referit a empreses mercantils, es parla de solvència amb relació al seu “patrimoni net” i s’interpreta com un índex de la garantia per a proveïdors i creditors envers la cobertura dels seus crèdits L’indicador o ràtio de solvència més corrent és el quocient que també s’anomena índex de cobertura general, valor que assenyala quantes unitats monetàries de l’actiu garanteixen cada unitat monetària que l’empresa deu
economia col·laborativa
Economia
Modalitat d’intercanvi de béns i serveis a través d’internet, difosa a partir de la segona dècada del segle XXI.
No totes les transaccions econòmiques que es fan a través de la xarxa poden considerar-se economia collaborativa no ho són les vendes de productes d’empreses o comerços tradicionals a través dels portals respectius d’internet En el sentit més estricte, l’economia collaborativa consisteix en xarxes descentralitzades d’intercanvis entre particulars que són els proveïdors i els usuaris finals de les transaccions L’oferta la constitueix un bé de consum del qual el propietari en vol treure un benefici, sigui a través d’un intercanvi de productes o serveis, o bé en forma monetària,…
barrella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’uns 30-60 cm d’alçària, ramificada des de la base, de fulles linears semicilíndriques, blanes, i flors espaiades, poc vistoses.
Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals…
internet per satèl·lit
Electrònica i informàtica
Accés a internet a través d’una connexió via satèl·lit.
Aquest tipus de connexió requereix d’un equipament especial un mòdem bidireccional o astromòdem compatible amb l’estàndard DVB, una antena parabòlica, un LNB, un alimentador i finalment un proveïdor que proporcioni accés a internet via satèllit Si la transmissió de dades és bidireccional, es basa en l’estàndard DVB-RCS, que considera un canal de retorn via satèllit La necessitat de disposar d’un equipament especial encareix la installació, per la qual cosa l’internet via satèllit es té en compte com una solució per a indrets on no sigui possible la connexió via xarxa telefònica bàsica o via…
operador
Empresa pública o privada encarregada, per concurs o no, de la gestió tècnica i econòmica d’un servei determinat de telecomunicació.
Ha de proporcionar, sota unes condicions de qualitat convingudes, l’enllaç entre els usuaris del servei i tarifar-lo, però no ha d’ésser necessàriament el propietari de la infraestructura que suporta l’enllaç, ni el proveïdor dels terminals apropiats per al servei L’aparició d’empreses diferents com a operadors dels serveis per als usuaris finals, com a operadors de les xarxes els que tenen els operadors anteriors com a usuaris i com a proveïdors dels terminals respon, a l’Europa Occidental, a la tendència a posar terme a l’alt grau de monopolització estatal que hi havia en…
clavetaire
Història
Menestral que feia claus.
L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre…
mixteca
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al s VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al s X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al s XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima, són les millors de Mèxic…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina