Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
moldau | moldava
voivoda
Història
Als països eslaus, nom (que tradueix el mot grec ἡγεμώ ν, ‘capitost’) donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
El terme fou conservat, durant el domini turc, a Valàquia i Moldàvia, a Sèrbia i a Montenegro
gagaús | gagaüsa
Etnografia
Individu d’un poble turc cristià ortodox.
Els gagaüsos habiten a Moldàvia, a Bulgària i a Romania Sembla que són descendents de les tribus ogúzides establertes al s XIII a la península Balcànica i que a la fi del s XVIII emigraren a Rússia Són agricultors i ramaders
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
lev
Economia
Unitat monetària principal de Bulgària i de Moldàvia.
És dividit en 100 stotinki
art romanès
Art
Art desenvolupat en els territoris de la Romania actual.
Recull, per tant, l’art dels antics principats de Valàquia, de Moldàvia i de Transsilvània Deixant de banda els vestigis prehistòrics i els de tradició grecoromana, hom pot destacar com a característica de l’art popular d’aquests territoris el treball sobre fusta, que encara perdura actualment Però les creacions artístiques, arquitectòniques i pictòriques, presenten diferències entre Transsilvània, més influïda per Occident, i Valàquia i Moldàvia, que es mouen dins l’òrbita de l’Església ortodoxa de Constantinoble A Transsilvània, al costat d’esglésies on es barregen…
rutè | rutena
Història
A l’Àustria imperial i a Txecoslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dnièper, que formaven part de l’estat polonolituà.
Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…
divan ‘ad hoc’
Història
Assemblea general que regia Moldàvia i Valàquia des del 1856.
Les decisions del divan ‘ad hoc’ del juliol del 1857 foren anullades per la intervenció de Napoleó III, i tres mesos més tard fou proclamada la independència d’ambdós principats
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns…
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de…