Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al…
protonotari
Història
Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells (guarda-segells).
A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren Jaume Conesa…
lleis clementines
Dret canònic
Col·lecció de lleis eclesiàstiques compilada per ordre del papa Climent V (1314) i promulgada per Joan XXII (1317).
Formen part del Corpus Iuris Canonici Fins a la promulgació del codi de dret canònic 1917, foren font supletòria del dret civil de Catalunya
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
frontal
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
cirera
© Fototeca.cat - Corel
Alimentació
Botànica
Fruit del cirerer, arrodonit, de color vermell fosc (de groguenc fins a negrós en les diverses cultivars), dolç o amarg, comestible.
Les cireres són consumides fresques o confitades i són emprades també en la confecció de melmelades i d’alguns licors, com és ara el kirsch i el marrasquí Fruita sense mercat exterior, la producció de cireres ha romàs estancada als Països Catalans i fins ha minvat a les comarques d’especialització hortícola litoral proper a les grans ciutats o fructícola regió de Lleida, on els cirerers destorbaven la mecanització o la cura de presseguers, pomeres, pereres El cirerer resta arraconat als costers ben orientats per a la pluja, puix que continua essent arbre de secà, llevat dels regadius antics…
mitreu
Religió
Santuari dedicat a Mitra.
Els mitreus existents en els centres urbans solien ésser en subterranis com els de les termes o a nivell de terra, però sempre construïts en angles obscurs i coberts amb una volta foradada per una lluerna, a través de la qual es filtrava un raig de llum que illuminava només la imatge del déu De planta rectangular allargada, en algun cas eren precedits d’una avantcambra que, per la seva situació especial, impedia la visió de l’interior o sala sacral En aquesta sala, adossades a les parets o excavades en forma de llit, hi havia unes banquetes, des d’on els assistents prenien part en el ritu…
himne
Música
Composició poeticomusical, de ritme impetuós i solemne, que exalta accions i ideals d’un poble, d’una comunitat o d’un partit.
En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…