Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
circulació col·lateral
Patologia humana
Desviació de la sang per vasos secundaris a conseqüència de l’obstrucció d’un tronc sanguini.
Quan una artèria resta oclosa, la porció de teixit que hauria d’esdevenir exsangüe no hi esdevé gràcies a la circulació collateral que hi condueix la sang d’una artèria veïna no oclosa
senyal de circulació
Senyals de circulació
© fototeca.cat
Transports
Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.
El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per…
circulació general atmosfèrica
L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire…
circulació en comboi
Transports
Desplaçament d’un grup de vehicles independents, o comboi automatitzat, que circulen afilerats de manera sincrònica sota control electrònic per una via interurbana, generalment una autopista, amb l’objectiu de descongestionar la circulació i reduir la despesa energètica.
La descongestió de la circulació es produeix gràcies a la reducció de l’espai de calçada ocupat, mentre que la reducció de la despesa energètica s’obté per mitjà de la sincronització de frenades i accelerades i la disminució de la resistència aerodinàmica Actualment s’aplica per a grups de camions de transport, en què el camió de davant envia instruccions sobre les maniobres a la resta de conductors En un futur es preveu que només tingui conductor el primer camió i que els altres repliquin automàticament les maniobres També és previst que en un futur més llunyà s’apliqui aquest…
accident de circulació
Accident produït a la via pública amb intervenció d’un o més vehicles circulació.
sentit de circulació
Transports
Cadascuna de les maneres oposades en què es pot recórrer una via o circular en una infraestructura de transport.
Se sol denominar per l’orientació, pels seus extrems o pel punt final de destinació sentit sud, sentit Llobregat-Besòs, sentit Girona, etc Una calçada s’anomena de sentit únic quan només s’autoritza als vehicles a circular-hi en un mateix sentit, i de doble sentit quan hi són autoritzats els dos sentits de circulació, en molts casos amb carrils específics per a cada un d’ells
factor de circulació
Transports
Empleat que, en les estacions de ferrocarril, dóna les sortides o el senyal de pas dels trens i n’enregistra els moviments.
circulació de Langmuir
Geografia
Estructura dinàmica que es genera en la superfície de les masses d’aigua, mars i llacs, per acció del vent o d’ones internes, en forma de vòrtexs allargats en direcció horitzontal i més o menys paral·lels.
En la superfície de la mar es detecta visualment per la presència de filargarses més o menys regulars i alternades d’aigua amb la superfície arrissada zona de divergència de l’aigua, de menor tensió superficial i aigua de superfície llisa zones de convergència i major tensió superficial
circulació general dels oceans
Geografia
Sistema de corrents predominants als oceans.
La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit…