Resultats de la cerca
Es mostren 1822 resultats
replicó
Biologia
Regió cromosòmica o element genètic lliure que conté les seqüències d’ADN necessàries per a la iniciació de la replicació i actua com una unitat autònoma durant aquest procés.
Tot el cromosoma bacterià es comporta com un únic replicó, mentre que els cromosomes eucariotes contenen centenars de replicons Cada replicó té el seu propi origen de replicació, i es replica com un sol segment d’ADN El genoma dels mamífers conté uns 25 000 replicons, formats cadascun d’ells per uns 100 000 - 200 000 parells de bases En canvi, el genoma dels insectes, més petit, conté uns 3 500 replicons, formats cadascun d’ells per uns 40 000 parells de bases
plica
Dret
Sobre o plec tancat i segellat que conté una documentació, que no pot ésser llegida ni publicada fins a una data determinada.
Si conté un testament, hi ha de constar el lloc, la data, la filiació del testador, la presència del notari i la manifestació del testador sobre el contingut, amb la pròpia firma i la dels testimonis, així com la del notari
variable d’entorn
Electrònica i informàtica
Variable que conté informació utilitzada pel mateix sistema operatiu o per una aplicació i que en permet una fàcil configuració simplement canviant-ne el valor.
Un exemple n'és PATH, que conté la llista de directoris en els quals el sistema operatiu buscarà per defecte els arxius executables
urani empobrit
Militar
Urani que conté una proporció de l’isòtop 235 inferior a la del que de forma natural es troba a l’escorça terrestre.
Subproducte de la indústria nuclear, conté, aproximadament, el 0,2% de 2 3 5 U, el 99,7% de 2 3 8 U i altres isòtops Algunes indústries d’armament l’han utilitzat com a substitut del plom, ja que presenta una major penetració contra vehicles blindats
ataxita
Astronomia
Siderit ferruginós que conté un 6% de níquel (ataxita pobre en níquel) o més d’un 12% de níquel (ataxita rica en níquel).
Conté plessita, triolita i camacita Les ataxites riques en níquel són formades per creixement simultani de taenita i camacita, a la manera de les plessites Les ataxites molt riques en níquel amb una proporció d’aquest mineral superior al 27% són compostes de taenita en lloc de plessita
cap
Anatomia
Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
El cap dels vertebrats comprèn el crani, que, situat superiorment i posteriorment, és una cavitat òssia que conté l’encèfal, i la cara, que, situada inferiorment i anteriorment, allotja l’inici dels conductes respiratori i digestiu i gran part dels òrgans dels sentits
himnari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’occident que conté el repertori d’himnes utilitzats en l’ofici diví.
També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat,…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté les antífones i altres cants de l’ofici diví.
Els primers usos d’aquesta denominació, almenys fins al segle IX, es referien a un llibre que contenia cants antifònics, ja fossin de la missa o bé de l’ofici Modernament s’entén que l’antifonari inclou únicament els cants de l’ofici, mentre que el gradual gradual 2 conté els de la missa Els antifonaris notats més antics són el de Mont-Renaud i el de Sankt Gallen, de la primera meitat del segle X i del final del mateix segle respectivament Dins l’anti fonari de l’ofici es diferencien dues categories segons el seu ús, secular ofici romà i monàstic d’acord amb la regla de sant…
teorema de Desargues
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual, donats dos triangles ABC i A’B’C’ tals que les rectes AA’, BB’ i CC’ són concurrents, els punts de concurrència de AB i A’B’, de BC i B’C’ i de CA i C’A’ són alineats.
el·lipsoide
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r