Resultats de la cerca

El fetiller vetlla pels interessos de la seva comunitat i per la defensa de qualsevol adversitat, per la qual cosa resta molt lligat als bons esperits, a diferència dels bruixots, que, bé que emprin tècniques anàlogues coneixements empírics amb vista a la guarició de malalties, suggestió psicològica, ritus, etc, actuen protegits pels esperits malignes En moltes societats la fetilleria es confon amb la màgia i la religió

Difícil de definir, és un concepte relatiu i subjectiu que pot incloure des de creences en desacord amb la religió oficial fins —per a una mentalitat racionalista— la mateixa religió En general, hom pot dir que respon a exigències que no troben satisfacció en la religió oficial o en supervivències de fases religioses anteriors L’actitud del cristianisme ha estat, d’una banda, la de perseguir-la com a esgarriadora prohibició de la màgia, de l’ocultisme, etc, bé que en la majoria de casos de pràctiques molt esteses rogatives, exvots, medalles, santuaris, etc l’ha integrada en la pròpia litúrgia

Malgrat llurs diferències, en tots aquests cultes es donen les circumstàncies següents sincretisme iniciació reunions comunes públiques i privades d’adeptes a diferents divinitats, on acudeixen iniciats i no-iniciats presència de la divinitat, dalt del seu “cavall”, en el moment del trànsit, i planteig de consultes dels fidels comunicació directa, i també mitjançant els oracles, amb les divinitats —part més important del culte— celebracions segons un calendari fix i en ocasions especials ritus per a demanar favors, per a donar gràcies i per a propiciar els ésser divins un ritual…

Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que demanen la…

El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…

Tota acció sagrada pressuposa un ordenament preexistent, que pot arribar al mateix ordre còsmic i social, com és ara el ṛta del Veda la seva eficàcia depèn de l’execució exacta del ritu De la seva transmissió minuciosa, en té cura la mateixa comunitat transmissió oral en ocasió de les iniciacions tribals o les castes sacerdotals De cara a l’execució no calen sempre sacerdots en l’hinduisme, com també en el primitiu judaisme, n'era encarregat sovint el cap de casa Els ritus determinen el temps, el lloc, les persones, els costums, els objectes, els gests, les paraules, etc, de l’acció sagrada…

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra…

El primer ús registrat del terme fou el 1499 com a títol d’un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de màgia negra escrit per Johannes Trithemius Els seus orígens, però, remunten a l’any 440 aC, en què l’historiador Heròdot mencionà a les seves Històries com Demeratus escriví un missatge per alertar d’un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la cobrí de cera Les tauletes de cera s’utilitzaven com a superfície d’escriptura reutilitzable Un altre exemple de l’ús de l’esteganografia fou practicat per Histiaeus, que rapava el cap dels seus esclaus…

Es compon bàsicament de la sumèria, modificada, complementada i semititzada pels babilonis i els assiris Entre les seves característiques destaquen el politeisme, el sincretisme fusió de dues o més divinitats, la importància del culte, la forta jerarquització del panteó, el paper preponderant de la màgia i l’endevinació, i sobretot, la seva influència en la política, l’economia, la cultura i la vida quotidiana Com en altres religions orientals, antigues i actuals, regia tots els actes dels mesopotamis En relació amb la d’Egipte, l’altra gran civilització de l’època, si bé hi té alguns punts…