Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
flauta globular
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom genèric de les flautes el cos de les quals no és tubular sinó de forma globular.
En la classificació Hornbostel-Sachs es distingeix entre les que tenen conducte d’aire i les que no en tenen l’instrumentista envia l’aire contra el cantell d’una obertura en la cavitat globular És de construcció artesanal, generalment de terra cuita, i en la versió més senzilla és un petit xiulet, molt sovint en forma d’au Una variant popular catalana és el xiulet d’aigua o rossinyol La flauta globular ha estat elaborada i utilitzada pels humans des d’èpoques molt reculades, i això mateix n’explica la diversificació morfològica i la varietat quant a les possibilitats tècniques…
llengües aïllants
Lingüística i sociolingüística
Llengües els mots de les quals no poden ésser analitzats morfològicament en elements diversos —ni disposats linealment, en forma de prefixos i sufixos, ni per modificacions internes dels morfemes, per exemple les alternances vocàliques— destinats a expressar les relacions gramaticals, talment.
Els exemples típics són el xinès i moltes llengües de l’Àsia del sud-est El concepte de llengua aïllant és la confluència de dos criteris de classificació El primer és el grau de complexitat morfològica dels mots, i des d’aquest criteri el concepte s’oposa als de llengua sintètica i llengua polisintètica El segon és el grau de fusió dels components morfològics, i des d’aquest s’oposa als conceptes de llengua aglutinant i llengua flexional La noció genètica que les llengües aïllants representen un tipus primitiu del llenguatge és falsa l’anàlisi interna permet d’inferir amb…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…
etimologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia l’origen dels mots, amb llur evolució fonètica, morfològica i semàntica.
Així, llaurar prové del llatí LABORARE, freixe de FRAXINU Per als antics, trobar l’etimologia d’un mot era descobrir el seu ‘veritable’ étymos sentit, és a dir, el lligam que unia el mot a la cosa A l’edat mitjana hom creia que les llengües es remuntaven a l’hebreu hi ha romanalles d’aquest error fins al s XIX i proliferaren les etimologies purament anecdòtiques Un exemple destacat són les Etymologiae d’Isidor de Sevilla s VII Els comparatistes s XIX foren els primers a formular el mètode científic de la recerca etimològica En la seva primera etapa mètode fonohistòric , els seus conreadors…
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia…
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la…
bengalí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del magadhi, parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangladesh, amb un total de més de 100 milions de parlants.
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu…
malai
Lingüística i sociolingüística
Llengua, pertanyent a la branca indonèsia de la família austronèsica, parlada per uns 100 milions de persones a Malàisia i a Indonèsia (on és coneguda també oficialment amb el nom de bahasa indonesia), així com a Timor i en indrets de Tailàndia, Nova Guinea, de la Indoxina i del sud de la Xina.
Les primeres inscripcions daten del segle VII, i es troben a Sumatra Llengua comercial i d’un ús general en les comunicacions de la regió del Pacífic i en algunes zones de l’Índia, manté una gran coherència, gràcies a la seva simplicitat, motiu pel qual no té diversificació dialectal Se serveix de dues escriptures la javanesa o escriptura malaia, la més difosa, que és una adaptació de l’alfabet àrab introduïda al segle XIII, amb l’Islam i l’escriptura llatina, introduïda pels colonitzadors europeus, autoritzada a la península de Malaca D’una estructura morfològica aglutinant i…
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…
camp morfogen
Biologia
Territori embrionari sense diferenciació morfològica visible que correspon a un òrgan definit en l’organisme adult.
L’extirpació d’un camp morfogen priva un ésser adult de la formació d’aquest òrgan, i un empelt d’un camp propi d’un òrgan en un embrió intacte produeix en aquest la formació d’un òrgan supernumerari