Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
mirall
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la…
arada de discs
Agronomia
Arada en què el grup de treball és constituït per un casquet esfèric d’acer, el disc
, i per una rasadora
, que substitueixen la rella, la ganiveta i la pala clàssiques.
El disc, en girar, obre el solc, i la rasadora, ultra mantenir net el disc, ajuda a tombar la terra
fusell
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
capell
Indumentària
Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet més o menys alt, més o menys fort, amb una vora o ala d’amplada variable tot al voltant; barret.
làmpada
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
desenvolupament embrionari
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…
turbant
Indumentària
Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana d’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda.
Amb la progressiva introducció de les modes europees en aquests indrets, com més va menys s’usa
activitats subaquàtiques
Arxiu Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es fan sota la superfície de l’aigua, bàsicament del mar però en alguns casos també en aigües interiors o en piscines.
Sovint hi ha una certa confusió terminològica a l’hora de referir les diferents activitats subaquàtiques, es barregen el busseig, el submarinisme, l’escafandrisme i altres termes que cal discriminar bé, ja que es tracta d’especialitats diferents relacionades amb la immersió La immersió en apnea, la pesca submarina i l’escafandrisme en són les principals, però en l’àmbit de la competició també es practiquen altres especialitats com la natació amb aletes, l’orientació subaquàtica, l’hoquei i el rugbi subaquàtics, i el tir activitat d’entrenament relacionada amb la pesca submarina D’altra banda…
didal
Peça tubular, sovint tancada en un extrem per un casquet esfèric, de metall, vori, etc., usada en cosir per a protegir el cap del dit que pitja l’agulla; generalment té pics o sotets a la superfície per a evitar que l’agulla rellisqui.
volta
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.
En la seva forma simple , la volta és generada pel moviment directriu d’un arc Segons el perfil d’aquest arc, en resulta una volta cilíndrica o de mig punt , o de canó seguit , o de tartana si l’arc és de mig punt, apuntada o ogival , o en punta d’ametlla si és apuntat, escarsera o escassana , o rebaixada si és escarcer, d’ansa-paner si és carpanell, peraltada si és peraltat, parabòlica si és parabòlic, rampant o d’escala si és rampant, etc Segons el moviment directriu de l’arc en l’espai, es genera una volta recta quan el moviment directriu és perpendicular al seu pla, inclinada o…