Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
preceptiva literària
Literatura
Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.
Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…
fraseologia esportiva
Esport general
Segons el Diccionari de la llengua catalana, la fraseologia és el conjunt de maneres de dir característiques d’una llengua, d’un sector o d’un autor.
I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua catalana com…
catalanisme
Lingüística i sociolingüística
Element propi del català que ha penetrat en una altra llengua.
Es tracta gairebé sempre de préstecs de tipus lexical i afecten principalment el castellà, l’occità, el sard i l’italià, és a dir, llengües de territoris que formaren part de la corona catalanoaragonesa o bé que per llur situació geogràfica són continguts als Països Catalans Els catalanismes del castellà, que han estat de molt els més estudiats, són, així i tot, un camp de recerques on encara resta molt a fer els de les altres llengües amb prou feines si han estat presos en consideració Hi ha també abundosos catalanismes al sud d’Itàlia i Sardenya sovint hom els ha atribuïts a influència…
literatura bretona
Literatura bretona
Literatura en llengua bretona les primeres mostres de la qual són dels segles XV i XVI: obres de pietat, misteris i, sobretot, el Catholicon, diccionari bretó-francès-llatí.
Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg 1775-1838 fou el principal promotor Entre d’altres, l’obra de Kervarker 18-1895 Barzhaz-Breizh , recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò El veritable renovament es produí, però, al començament del s XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona Així, els lexicògrafs Fañch Valle…
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser…
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües eslaves, el…
literatura georgiana
Literatura
Literatura conreada en georgià.
El període que va de l’inici al s XII és sobretot una època de producció religiosa, corresponent, de primer, a traduccions bíbliques, patrístiques, hagiogràfiques i litúrgiques cal remarcar la versió georgiana del leccionari de Jerusalem, i després, a produccions originals Entre les obres hagiogràfiques pròpiament georgianes destaca la Vida de Gregori de Ḫandzt'a , de Jordi Merčule s X en el terreny litúrgic hi ha una producció himnogràfica molt rica Els ss XI i XII marcaren un apogeu, i fou un centre important el monestir d’Iviron o ‘dels georgians’, al mont Athos fundat el 979, on…
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…
comarca
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…