Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
mona
Zoologia
Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids; generalment són animals omnívors i arborícoles.
agàmids
Herpetologia
Família de rèptils constituïda per diversos gèneres de saures terrestres i arborícoles de les regions càlides del vell continent, tret de Madagascar.
Tots ells són acrodonts, tenen la cua ampla i les parpelles mòbils En general, presenten mimetisme Són inofensius, i la majoria s’alimenten d’insectes saures
microhílids
Herpetologia
Família d’amfibis de la subclasse dels anurs formada per individus de mida petita i d’hàbitats molt variats, car hi ha espècies arborícoles i excavadores.
Comprèn uns 40 gèneres Rep el nom d’un dels gèneres, Microhyla , que habita en una gran part del continent americà El gènere Dyscophus s’estén per Madagascar i Àsia D’altres, com Breviceps , són adaptats a la vida de les zones àrides d’Àfrica En general habiten a les zones càlides i humides
braquiació
Mastologia
Tipus de locomoció, característica dels simis arborícoles (cèbids, hilobàtids, pòngids), que consisteix a desplaçar-se pels arbres agafant-se amb les mans a les branques tot penjant i gronxant-ne el cos.
La braquiació comporta un allargament desmesurat de les extremitats anteriors i dels dits de les mans, llevat el polze, que s’adapten a agafar-se fortament a les branques
dasiür
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels dasiúrids que comprèn formes d’aspecte exterior semblant a la geneta, arborícoles i de costums nocturns, que s’alimenten de tota mena de bestioles.
Les cinc espècies del gènere eren repartides anteriorment per tot Austràlia i Tasmània, però actualment n'han desaparegut de molts llocs
os
© Fototeca.cat
Mastologia
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus.
Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles…
mamífers
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament…
piciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de 8 a 60 cm, que tenen les potes zigodàctiles i els dits proveïts d’ungles fortes, nien en forats fets a terra o als arbres, els pollets neixen cecs i nus, són arborícoles i llur vol és mediocre i marcadament ondulat.
Habiten als boscs de les regions tropicals i temperades, excepte a Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia Comprèn les famílies dels pícids, ramfàstids, indicatòrids, capitònids, bucònids i gabúlids Famílies i representants més importants de l'ordre dels piciformes família dels pícids Cempiphilus imperialis Dendrocopos leucotos picot garser dorsiblanc Dendrocopos medius picot garser mitjà Dendrocopos minor picot garser petit Dryocopus martius picot negre Jynx torquilla colltort , llenguerut, formiguer, torcecoll Picus viridis picot verd, picacarrasques família dels ramfàstids Andigena…
trogoniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells neògnats que fan de 25 a 35 cm i tenen els peus heterodàctils —amb el primer dit i el segon girats enrere i el tercer i el quart endavant—, el bec curt, ample i lleugerament corb; són insectívors i frugívors, tenen el plomatge llampant i són arborícoles i mals voladors.
Són sedentaris i habiten les selves i els boscs tropicals de l’Amèrica Central i del Sud, l’Àfrica, l’Índia, Malàisia, Borneo i les Filipines Comprèn 35 espècies, repartides entre 8 gèneres, dels quals cal destacar Pharomachrus, Priotelus i Trogon a Amèrica, Apaloderma i Heterotrogon a Àfrica i Harpactes , que és l’únic gènere asiàtic El representant més conegut és el quetzal Pharomachrus mocinno