Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
masclisme
Actitud que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats, que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones.
corregiment
Història
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta (1707-16), en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a…
mètode
Filosofia
Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc, per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
Bé que la preocupació pel mètode és pròpia de la filosofia i de la investigació científica de tots els temps, i àdhuc resta implícita en qualsevol mena de saber, el plantejament explícit de les qüestions relatives al mètode és un fenomen específic de l’època moderna Aportació decisiva ha estat, a aquest respecte, la de RDescartes, el Discours de la méthode del qual recull dues característiques del mètode acceptades universalment la seva validesa per a ésser usat per qualsevol i la seva finalitat de possibilitar el progrés del coneixement a diferència de la simple exposició i àdhuc de la…
convers | conversa
Religió
Dit del convertit d’una religió a una altra, especialment dels musulmans i, sobretot, dels jueus convertits al cristianisme.
Fins a la fi del segle XIV hi ha casos freqüents de conversions de jueus aïllades La majoria d’aquests conversos es distingiren en el zel per la nova religió i en l’agressivitat contra llurs antics correligionaris L’any 1391 esclatà a tota la península Ibèrica, a partir d’Andalusia, la intolerància creixent de la societat cristiana envers els jueus gairebé tots els calls dels Països Catalans foren assaltats i els jueus foren posats davant el dilema del baptisme o la mort Hom estima el nombre de conversos forçats en uns dotze mil Una petita part pogué emigrar al nord d’Àfrica Els altres,…
ficció legal
Dret
Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.
Així, per exemple, el dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, i el dret internacional estableix la de l'extraterritorialitat
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
indoeuropeu
Lingüística i sociolingüística
Nom emprat convencionalment per a designar la llengua parlada en una regió no ben determinada de la planura europea (costes de la mar Bàltica, vall del Danubi, Ucraïna) a la fi del Neolític i al començament del bronze (~3000-2000 aC).
No han estat conservats documents escrits de cap mena Gràcies a la lingüística comparada Bopp i als neogramàtics Brugmann, Delbrück, Osthoff, Ascoli hom n'ha pogut conèixer, en gran part, l’estructura fònica i gramatical, com també el vocabulari Atès que la relació entre el significant fònic i el significat no és una relació natural i necessària, la semblança entre els significants que determinades llengües empren per a expressar un mateix significat pare antic indi pitár , avèstic pitar , grec patēr , llatí pater , osc patir , gòtic fadar alemany Vater , anglès father , tokhari B pācer ,…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’…
semasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part o aspecte de la semàntica que estudia els significants o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significats, en oposició a l’onomasiologia, que tracta dels significants o denominacions que es poden atribuir als conceptes o significats.
En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica
acceleració de Coriolis
![](/sites/default/files/media/FOTO/Coriolis_acceleració.jpg)
Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena…