Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
transformació temàtica
Música
Terme que designa el procés mitjançant el qual es modifica la fisonomia d’un tema, bàsicament alterant el seu caràcter i context.
La transformació temàtica s’ha de distingir de la variació o del desenvolupament, ja que no es tracta d’una derivació secundària d’un tema principal, amb el qual s’establiria una dependència o subordinació lògica En aquest sentit, no hi ha una preeminència, més enllà de la cronològica, entre un tema i la seva transformació, tot i que es reconeix el vincle entre els dos Així, doncs, la transformació s’erigeix en una entitat autònoma, autosuficient i amb una personalitat pròpia, aquesta última eventualment subordinada a les necessitats programàtiques de l’obra El concepte de…
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro…
audiència reial
Història
Història del dret
Tribunal del rei.
Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al…
adoració
Religió
Acte essencial de la religió amb el qual el creient reconeix la dependència total de la divinitat i la superioritat infinita d’aquesta damunt de tot.
És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu
autocràcia
Política
Sistema polític en què el poder del governant és considerat derivat d’ell mateix i no reconeix, per tant, cap altre límit a la seva actuació.
Fou el sistema oficialment defensat com a propi de la monarquia russa fins el 1917 Totes les dictadures, quan el poder és en mans d’un sol home, són règims autocràtics
cònsol
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol…
abscés
© Fototeca.cat
Patologia humana
Acumulació delimitada de pus en un teixit orgànic.
Descripció La majoria de bacteris poden iniciar un procés infecciós supuratiu quan troben els teixits amb una capacitat menor de resistència, com a conseqüència de traumes locals, hematomes, irritants químics droga injectada, cossos estranys o isquèmia En aquests casos hi ha, generalment, una fase preliminar de cellulitis amb infiltració de plasma i fenòmens d’imbibició, sense supuració En aquest moment, si la causa no és prou intensa, el procés pot retrocedir Altrament, aquesta fase inicial va seguida de la formació de l’abscés Els abscessos localitzats en regions superficials es manifesten…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina