Resultats de la cerca

Els ordines més antics només contenen rúbriques i els incipit de les oracions sacerdotals, de les lectures i dels cants Els rituals i pontificals són colleccions d' ordines als quals hom ha intercalat el text íntegre de totes aquestes peces

El terme, del grec ‘όργια pl , que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en…

És emprada des del segle XII, quan hom introduí l’elevació durant la missa, i també per a assenyalar el pas del viàtic pels carrers de les poblacions

Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…

Bressol del judaisme i del cristianisme, patí nombroses invasions durant l’antiguitat, sobretot de cananeus i semites, i després caigué successivament sota les dominacions romana, bizantina, islàmica i otomana 1517-1917 Des del principi dels anys vint del segle XX, els britànics administraren la regió La proclamació de l’Estat d’Israel el 1948 tingué com a conseqüència l’èxode i el desplaçament de molts palestins als països àrabs veïns, sobretot cap a Jordània La música dels palestins comparteix moltes característiques amb les altres músiques dels països àrabs de l’Orient Mitjà, com per…

Segons algunes teories, els etruscos arribaren a la península Itàlica provinents d’Orient i es barrejaren amb la població autòctona formant el que es coneix com a cultura etrusca, el moment de màxima esplendor de la qual se situa entre els segles VII i V aC La pressió que rebien des de Roma, la crisi econòmica i els conflictes socials sorgits cap al segle III aC, dugueren aquest poble a la decadència, fins que finalment caigué sota el control de la ciutat del Laci Les tombes etrusques són la principal font d’informació sobre la societat, tant pel que fa a la vida privada, com a la religió o…

Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…

Fundada pels fenicis, el 714 caigué sota el domini àrab A partir del segle X visqué un període de gran esplendor cultural Ocupada pels Reis Catòlics el 1487, es convertí en el principal port de la flota castellana a la Mediterrània Després d’un període de decadència que durà tot el segle XVII, al XVIII començà una etapa de recuperació econòmica gràcies al comerç amb el continent americà Es conserven notícies disperses sobre una rica vida musical durant el període de domini àrab, esplendor cultural que Màlaga no tornà a viure mai més Als segles XVII i XVIII és coneguda la presència d’una…

Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és considerat com…