Resultats de la cerca

Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest

Comporta la pèrdua de la condició funcionarial

N'hi havia quatre, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya L’aragonès era considerat com a secretari primer i prenia el títol de secretari protonotari , i assistia al consell, però sense vot El 1706, en el Consell d’Aragó austriacista, aquest darrer càrrec fou detingut per un català, Ramon de Vilana-Perles, fins que el 1714, en crear Carles VI el Consell d’Espanya, n'esdevingué el secretari d’estat hi havia sota d’ell, entre d’altres funcionaris, els secretaris d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre

La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…

A l’imperi Carolingi el comte fou el principal funcionari del rei, i les seves atribucions eren gairebé absolutes Nomenat directament pel rei, actuava com a intermediari entre el poble i el monarca, que controlava els comtes personalment o bé a través dels legats missi dominici Les seves funcions eren administratives, civils, judicials i militars reunia les tropes del comtat quan rebia l’ordre del rei o en cas de perill a la zona, administrava justícia, personalment a través de les assemblees i dels tribunals locals, recaptava els imposts reials, els comtals i les penes…

Feia també la funció de notari

Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle