Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
frugivorisme
Dietètica
Sistema o règim alimentari que exclou, en major o menor grau, la ingestió d’aliments que no siguin fruites.
Malgrat que la dieta frugívora s’emmarca dins del vegetarianisme, és una opció molt més restrictiva que altres propostes vegetarianes El frugivorisme sempre exclou les carns, els làctics, els ous, els llegums i els cereals, i també evita els aliments processats, els suplements nutricionals i els aliments enriquits Les versions menys estrictes inclouen, a més de fruites fresques, la fruita seca, les llavors i les hortalisses que botànicament són fruites, com el tomàquet, l’albergínia, el pebrot, l’alvocat, el carbassó o la carbassa Des del punt de vista nutricional, la dieta…
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
dietista-nutricionista
Dietètica
Alimentació
Professió sanitària titulada i regulada per a l’exercici de la qual habilita el títol de Diplomat o Graduat en Nutrició Humana i Dietètica (Llei 44/2003, de 21 de novembre (BOE 22-11-2003), d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).
El dietista-nutricionista desenvolupa activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones adequada a les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques d’aquestes, d’acord amb els principis de prevenció i salut pública La Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica descriu el dietista-nutricionista com el professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l’alimentació d’una persona o grup, des dels següents àmbits d’…
crudivorisme
Alimentació
Sistema o règim d’alimentació que exclou, en major o menor mesura, la ingestió d’aliments cuits.
La dieta crudívora incorpora verdures, fruites, fruites seques, llavors, cereals germinats i llegums germinades, sempre crus Malgrat que molts seguidors d’aquesta proposta alimentària alternativa són vegans, alguns també incorporen els làctics crus en la seva alimentació Els principals riscos nutricionals d’aquesta dieta són el dèficit de calories, proteïnes i vitamina B12, i aquests seran més grans si també s’exclouen els làctics de l’alimentació També existeixen riscos de toxoinfecció alimentària, pel fet de no sotmetre els aliments al tractament tèrmic que elimina els microorganismes…
dieta Dukan
Dietètica
Alimentació
Proposta o mètode d’aprimament ideat pel francès Pierre Dukan que es basa en una ingesta elevada d’aliments rics en proteïnes d’origen animal distribuïts en 4 fases, unes etapes creades per l’autor i sense criteri lògic ni científic que les recolzi.
La informació sobre els passos a seguir quan se segueix aquesta dieta prové del llibre que ha escrit el mateix Dukan, així com del seu web Malgrat que ha tingut molts lectors i seguidors, la comunitat sanitària i científica considera aquesta dieta com a ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa, ja que no existeix cap estudi científic que recolzi la seva eficàcia ni seguretat, perquè compleix les característiques que defineixen les dietes fraudulentes o miracle i per la illegalitat d’algunes de les afirmacions que es fan tant en el llibre com en el web
amanida catalana

Amanida catalana
Magnus Manske (CC BY 2.0)
Gastronomia
Plat típic de la cuina catalana.
Conté, com a ingredients bàsics, hortalisses fresques enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, pebrot, etc acompanyades d’embotits, també sol portar espàrrecs blancs, olives i en alguns casos ou dur i pernil
garrotín
Música
Gènere del cant flamenc.
D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi gènere “Al…
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-65 Des de…
cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen la cavalcada…
esparriot
Folklore
Personatge, generalment estrafet i grotesc, que obre pas al seguici de la imatgeria festiva entre els curiosos que van a presenciar-lo.
La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot Garrotxa —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic Osona i Berruga…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina