Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
reticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual dos elements qualssevol tenen un suprem (la més petita de les fites superiors o elements majorants) i un ínfim (la més gran de les fites inferiors o elements minorants).
És anomenat també conjunt reticular Si C, ≤ és un “ordenat” que és reticle, donats a i b de C, existeix un element, anomenat suprem c = a ∪ b tal, que a ≤ c , b ≤ c , i si a < d i b < d és c < d i un element, dit ínfim , c = a ∩ b tal, que c < a, c < b i si d ≤a, d ≤ b , és d ≤ c El conjunt de parts d’un conjunt respecte a l’ordre definit per la inclusió és un reticle Exemple si A i B són dos conjunts qualssevol, el conjunt més petit que els conté és la seva reunió o suprem i el més gran contingut és la seva intersecció o ínfim La teoria de reticles…
moneda menuda
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de més ínfim valor.
Des de l’època medieval es manté aquesta denominació de moneda menuda per als diners i òbols de billó, els quals apareixen documentats com a diners menuts , o simplement menuts , i malles a Barcelona i a València Al s XVI, a Barcelona hom troba també el menut dobler de Carles I, del valor de dos diners A Aragó són els menudos i les miajas
semireticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual, donats dos elements, sempre existeix el suprem (element que és el més petit major que els dos donats).
També és possible la definició dual, que exigeix l’existència d’un ínfim
parsi
Religions de l’Orient Mitjà
Membre de la comunitat religiosa d’origen persa i de religió mazdaista (mazdaisme) que viu concentrada pràcticament a Bombai (Índia), on arribaren al segle VII arran de la conquesta musulmana de l’Iran.
Són molt influents avui a l’Índia a causa de llur valor moral i religiós i la seva posició social acomodada d’homes de negocis i d’intellectuals Els qui restaren, en canvi, a l’Iran, anomenats guèbers pels musulmans, representen una població mínima, pobra i de nivell social ínfim
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació
punt
Heràldica
En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les càrregues.
N'hi ha quinze o setze, segons la forma de l’escut cantó destre del cap , centre del cap , cantó sinistre del cap cantó, punt destre del punt d’honor, punt d’honor que es troba al centre de la línia divisòria entre l’abisme i el cap, punt sinistre del punt d’honor , flanc destre, abisme, centre o cor, flanc sinistre, punt destre del llombrígol , llombrígol, punt sinistre del llombrígol , cantó destre de la punta , centre de la punta , cantó sinistre de la punta , punt baix o ínfim
volum
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Grandor o mesura de la porció de l’espai ocupada per un cos.
El volum és una mesura que a tota regió de l’espai de tres dimensions assigna un nombre real positiu, de manera que es compleix la propietat additiva, és a dir, que el volum d’un cos és igual a la suma dels volums de qualsevol partició que hom hagi fet en el cos divisió del cos en parts disjuntes Prenent com a base que el volum assignat a un cub de costat a és a 3 , el volum de qualsevol altre cos pot ésser calculat com l’ínfim de la suma dels volums dels cubs disjunts que plegats cobreixen el cos Així, el volum d’una figura plana és zero El volum dels cossos geomètrics simples…
espai de Riesz
Matemàtiques
Subespai vectorial de l’espai vectorial de funcions numèriques (definides en un conjunt i valorades en els reals ℝ) tal, que si f és del subespai, tant el valor absolut |f| com l’ínfim de f i 1 són del subespai.
L’espai vectorial de les funcions numèriques finites contínues de suport compacte en un espai localment compacte és un espai de Riesz
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
cobalt
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N'hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…