Resultats de la cerca

A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars

Aparegué durant la dècada de 1930 a les platges de Califòrnia EUA i el Brasil A Espanya els primers torneigs d’àmbit estatal se celebraren a final dels anys vuitanta a ciutats com València, Barcelona, Màlaga, Almeria i Palma El 1992 Almeria organitzà, per encàrrec de la Federació Internacional de Voleibol, els campionats de vòlei platja Any Olímpic’92, coincidint amb els Jocs de Barcelona Debutà com a esport olímpic, jugat per parelles tant en categoria masculina com femenina, durant els Jocs d’Atlanta 1996 El català Francisco Javier Bosma guanyà la medalla de plata…

Cristallitza en el sistema triclínic Es presenta de color variable entre el verd maragda i el verd herba Té la ratlla de color verd clar i la lluïssor cèria o greixosa Fou descobert a Rodalquilar Almeria

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

Originàriament hom donava aquest nom a qualsevol teixit de seda brocada de molta qualitat, independentment del seu color L’escarlata fou introduïda a la península Ibèrica pels musulmans, els quals fundaren a Almeria un dels centres productors més importants del s XII En aquest centre hom la tenyia amb el colorant abans esmentat, que li donava un color vermell viu amb un punt de groc, entre el roig i el taronja, que esdevingué característic d’aquesta varietat de teixit

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en petits cristalls rombododecaèdrics, però també en masses granulars La seva densitat és de 2,3 Té un esclat de vidre i una fractura concoidal És de color blau, però també pot ésser blanca o rosa Hom la troba a les roques volcàniques, juntament amb la nefelina La sodalita blava és abundant a Bancroft Ontario i a l’Ice River Colúmbia Britànica, on és emprada com a ornamentació També n'hi ha al cap de Gata Almeria i a Portugal

Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una…

El primer a assolir la independència fou Tarwī ibn Tīrī 1012-19 Durant els regnats dels seus successors Ḥabbūs ibn Maksān 1019-38 i Bādīs ibn Ḥabbūs 1038-77 exerciren de visirs els jueus Šěmuel ibn Nagrella i Yosef ibn Nagrella L’oposició popular, alimentada sobretot per les intrigues de l’alfaquí Abū Isḥāq al-Ilbīrī, portà a un avalot 1066 en què moriren 3000 jueus Bādīs lluità, amb èxit, contra Tuhayr d’Almeria, bé que els abbadites de Sevilla minaven una bona part del seu territori En els enfrontaments ocorreguts entre taifes regides per berbers i per àrabs, Badīs, com a cap…

En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III pèrdues de Calataiud i Daroca Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà 1017-23, que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès En ésser assassinat 1039 el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-Muẓaffar 1023-29…

Les falses ruïnes de Strawberry Hill 1750 i l’abadia de Fonthill 1796, a Anglaterra, en són els testimoniatges més antics, juntament amb els jardins d’Arkadia, vora Varsòvia Impulsat per la literatura de Chateaubriand i de Victor Hugo, assolí un gran predicament al principi del s XIX Arquitectes com ara Pugin, Scott, Street, Abadie i, sobretot, Viollet-le-Duc li donaren forma teòrica i pràctica A Catalunya, Josep Casademunt i Torrents, director de la classe d’arquitectura de Llotja des del 1835, inculcà l’interès per l’estudi del medievalisme als seus deixebles Elies Rogent en fou el més…