Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
necròpolis
Necròpolis de la cova del Romeral, a Antequera (Màlaga)
© Fototeca.cat
Arqueologia
Conjunt de sepulcres subterranis.
Aquest terme designà primerament els sepulcres d’Alexandria d’Egipte, però posteriorment fou emprat en especial per a referir-se als cementiris d’època prehistòrica o antiga, que constitueixen una de les fonts de documentació estudiades pels arqueòlegs El ritual d’enterrar els morts segons sistemes o costums establerts, diferents en cada cultura, és documentat des del Paleolític, però és del Neolític ençà que hom disposa de restes abundants Els enterraments poden ésser individuals, de parella o família nuclear, o collectius de grup o clan, segons les cultures i les èpoques Els cadàvers poden…
vectigal
Història
Dret català
Per influència humanística, nom aplicat a diverses imposicions.
Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal sobre la carn que, el 1416, enfrontà el conseller Joan Fiveller amb Ferran I d’Antequera, i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 Fiveller exigí al monarca el pagament de l’impost sobre la carn i els queviures en general, tal com feia tota la població, del qual el monarca volia quedar exempt També en tingué l’ afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en…
coronació
Història
Cerimònia d’imposició de la corona a un sobirà.
En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels llombards amb la…
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap…
entremès
Folklore
Figura o grup de figures animades o inanimades que hom exhibia o feia dansar amb motiu d’una festa cortesana.
Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
música de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Mèxic.
La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del…