Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
efecte Auger
Física
Fenomen d’autoionització, consistent en l’expulsió d’un electró pertanyent a una capa electrònica d’un àtom, quan l’energia alliberada en una transició d’electrons entre capes és absorbida per aquest electró i és suficient per a vèncer la seva energia d’enllaç.
Fou descobert per Pierre Auger en observar traces d’electrons quan irradiava emulsions fotogràfiques amb raigs X per l' efecte fotoelèctric un fotó raig X expulsa un electró d’una capa donada, per exemple la capa K, d’un àtom, la vacant és ocupada per un electró de la capa L, menys profunda, i s’allibera una quantitat d’energia W K - W L essent W K i W L les energies d’enllaç dels electrons a les respectives capes, que, quan és absorbida per un electró d’una altra capa, per exemple, de la capa L, aquest pot abandonar l’àtom amb una energia W L - 2 W L , si W k - 2 W L és més gran…
barrina
Barrines
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Eina emprada per a perforar diversos materials, però especialment fusta, que consisteix en una tija metàl·lica, generalment d’acer i proveïda d’un mànec transversal, formada per una superfície plana o helicoidal, que permet d’extreure el material arrencat, limitada per arestes vives que tallen el material en fer girar l’eina, i acabada en una punta recta o cònica en forma de cargol, que la guia.
Segments de barrines © Fototecacat
autoionització
Física
Emissió espontània d’un electró d’un àtom, conseqüència d’haver adquirit l’electró una energia superior a l’energia d’ionització i d’haver estat expel·lit sense emissió de radiació.
Pot ésser produïda per l’excitació de fotons, electrons o partícules pesants L’efecte Auger n'és un exemple
efecte fotoelèctric
Electrònica i informàtica
Fenomen consistent en l’alliberament d’electrons d’una substància exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Fou descobert per H Hertz el 1887 i investigat per W Hallwachs el 1888 A Einstein fou el primer a interpretar-lo, el 1905, mitjançant la seva equació sobre l’energia associada al fotoelectró equació d’Einstein L’efecte fotoelèctric pot ésser de tres tipus l’extern, anomenat fotoemissió o emissió fotoelectrònica , l’intern, anomenat fotoconducció, i l’efecte fotovoltaic Un fenomen secundari del fotoelèctric és l’efecte d'Auger
partitura coreogràfica
Música
Anotació dels moviments i gestos de la dansa ordenats segons un sistema específic per mitjà de símbols.
Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de la contredanse…
conversió interna
Física
Fenomen de descomposició radioactiva en què un nucli atòmic excitat transfereix l’excés amb una energia a un electró orbital, dit electró de conversió
, el qual és desprès de l’àtom d’energia relativament alta ( efecte Auger
).
L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…
violí
Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…