Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
xatrac gros

Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
siseta cendrosa
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 22 cm, que té les parts superiors de color gris cendra, les inferiors blanques, el bec llarg, amb la punta alçada, negre i amb la base taronja, i les potes groguenques.
Habita al nord de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica oriental a través de la mar Negra i la Càspia És ocasional a l’Europa occidental i raríssim a la península Ibèrica
xatrac becllarg

Xatrac becllarg
Pedro N. Ramalho (CC BY 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 41 cm, semblant al xatrac, però amb les plomes de la part posterior del pili lleugerament allargades i el bec més llarg i tot l’any negre, amb la punta groga.
Habita a les costes de la mar del Nord, la mar Negra i la Càspia, i, en nombre reduït, a la Camarga i l’illa de Buda, i hiverna a les costes occidentals de l’Àfrica A la resta dels Països Catalans és migratori
raça caixmiriana
Ramaderia
Raça de cabres del tipus asiàtic originària de la vall del Caixmir.
Ocupa el nord d’aquest país, l’Afganistan i regions de la mar Càspia És molt resistent i prolífica, caracteritzada per l’absència de banyes i pel llarg pèl molt fi de 3 a 9 cm, de color blanc o marró clar, flexible i suau, molt apreciat en la indústria tèxtil caixmir
endorreisme
Geologia
Fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d’una regió no desemboca al nivell de base general oceànic.
Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides dóna lloc a una…
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
porta
Geografia
Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.
Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc
musclo zebrat

Musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’…
vinya
vinya
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols, palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm, en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.
Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…