Resultats de la cerca

En serien trets característics, entre altres, l’ús gairebé exclusiu d’Elohim en lloc de Jahvè, la designació dels habitants de Canaan com a amorreus  i del Sinaí com a Horeb respecte a la tradició jahvista , l’elohista accentua la transcendència de Déu les teofanies, per exemple, s’esdevenen mitjançant àngels i té un sentit ètic més depurat

La població palestina, durant l’edat del bronze, és prou mesclada i és difícil de determinar a qui correspon exactament el nom de cananeus Sembla que hom pot postular una invasió de gents cananees —que originàriament devien ésser semites nòmades—, les quals havien de deixar al país un substrat de topònims semítics que donaren nom a les ciutats fenícies de la costa, al final del III millenni aC Aquesta vella soca cananea, enriquida per noves aportacions semítiques —potser pels amorreus— als segles XIX-XVIII aC, fou la base de la població del país durant la dominació dels hiksos Els cananeus…

L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites…

Fou descrit pels espies enviats per Josuè com a gent de talla extraordinària Foren exterminats per Josuè i Caleb

Es desenvolupà a partir del segle XIX, que els avenços tècnics permeteren de fer làmines de vidre de proporcions considerables Llavors, juntament amb el ferro i l’acer, passà per una època d’experimentació, que ha permès, ja al segle XX, de crear un nou llenguatge que configura radicalment l’arquitectura contemporània Pierre Fontaine, en crear la Galerie d’Orléans 1828-31, al Palais Royal de París, inicià un prototip que repetiren, perfeccionat i encara amb més predomini del vidre, nombrosos hivernacles a França i a la Gran Bretanya Però el Palau de Vidre de l’exposició mundial de Londres, el…

Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre

Institució comuna a totes les religions, exercida de diverses maneres, forma part de l’activitat social d’un grup Bé que en un principi no sembla que fos un ofici específic d’una casta, aviat començà a ésser exercit pels reis, caps de tribu o de família principi de representativitat i, més tard —per exonerar-se de múltiples responsabilitats—, delegat a persones amb dedicació plena Això apareix clarament a l’antic Egipte, on les accions sagrades pertanyen teòricament al faraó, bé que a la pràctica eren delegades als sacerdots La proliferació del politeisme portà encara a una…

En l’Antic Testament, cal distingir tres dimensions de l’amor l' amor de Déu a l’home , manifestat per les seves intervencions històriques alliberació d’Egipte, aliança al Sinaí, donació de la terra de Canaan, retorn de Babilònia, etc Déu es lliga amb Israel com un marit amb la muller L’amor de Déu a l’home no és solament el del creador a la seva obra sinó el de la mare al propi fill L' amor de l’home a Déu és una resposta a l’amor electiu de Déu, que no és estimat per les seves perfeccions sinó per les seves gestes històriques amb què s’ha compromès a favor de l’home Aquest amor…