Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cassa
Llar
Vas de metall proveït d’un mànec que serveix per a escudellar, per a treure oli, etc, d’una olla, d’una gerra, etc.
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont de la Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la província canònica de Barcelona, el 1892, hi havia cases a Barcelona, Arenys de Mar, Cambrils, Cassà…
aglomerat de suro
Tecnologia
Aglomerat fabricat amb pelagrí
o bé amb les deixes de fabricació d’altres suros.
El suro és trinxat de manera que resti convertit en granulat, el qual és escalfat i aglomerat a pressió seguint procediments especials segons les diverses classes d’aglomerat L' aglomerat negre , fet amb pelagrí ordinari, no necessita cap aglutinant per a la seva fabricació, ja que la mateixa resina, com una goma, fa que s’aglutini cal, però, que la cocció sigui feta, almenys, a 300°C és emprat com a aïllant tèrmic per a les cambres frigorífiques, com a aïllant tèrmic, acústic i insonoritzant per a la construcció, i com a antivibratori L' aglomerat blanc , fet també amb pelagrí de primera…
ribagorçà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental.
S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…
suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de la fusta,…
tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…
tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…