Resultats de la cerca

Com a topònim, abunda a la conca catalana de l’Ebre del Baix Cinca cap al S i a la major part del País Valencià Cal esmentar les grans foies de Bunyol, de Castella, de Xixona, d’Ulldecona i de Cerdà Costera també rep el nom de foia la canal d’Alcoi És desuet el topònim la Gran Foia, a l’Horta, entorn de Foios i de Meliana

Viu en sòls salabrosos, vora estanys salats, salines, etc, de la regió mediterrània Per incineració dóna una cendra molt rica en carbonat sòdic i carbonat potàssic, la sosa o barrella Aquesta cendra constituí, fins al s XIX, una important primera matèria Al s XVIII el conreu de la barrella assolí la màxima extensió Els Països Catalans, igualment com les costes de Múrcia, d’Andalusia oriental i de Sicília, foren un dels principals proveïdors del mercat europeu N'hi hagué extenses zones de conreu i de fabricació a la regió d’Alacant, al delta de l’Ebre i a les planes occidentals del Baix …

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…

Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien…

Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…

S'estén des de la Vall d’Aran on fa frontera amb el gascó fins al sud de Tamarit i des de la Noguera Ribagorçana fins a la frontera amb l’aragonès que corre entre l’Éssera i l’Isàvena i, més avall, va parallela al Cinca, deixant dins domini català les localitats de Castanesa, Espés, les Paüls, Serradui, la Pobla de Roda, Lasquarri, Benavarri, Aguinaliu, Assanui, Sant Esteve de Llitera, Tamarit Aquest límit, basat fonamentalment en el tret de la diftongació o no diftongació de la O i E obertes llatinovulgars porta > porta , puerta martellu > martell , martiello , no és condicionat pel…

És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat havien…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…

És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…