Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
departament marítim
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions que divideixen el litoral de l’Estat espanyol i dintre les quals exerceix la seva jurisdicció el ministeri de marina.
Actualment són tres Ferrol, que comprèn des del riu Bidasoa fins al riu Miño, Cadis, des del riu Guadiana fins al cap de Gata, i Cartagena, del cap de Gata a la frontera francesa
bàstul | bàstula
Història
Individu d’un poble preromà de l’Andalusia meridional que només és esmentat a les fonts tardanes.
Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una reduplicació del…
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…
riu

Riu
© Fototeca.cat-Corel
Geografia
Corrent natural d’aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d’una extensió almenys de dimensions comarcals.
En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…
carpetà | carpetana

Representació ideal d’una família de carpetans
Arturo Asensio / Parque Lineal del Manzanares
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava part de l’actual Castella-la Manxa, des del Guadarrama fins al Guadiana.
vetó | vetona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, entre el Duero i el Guadiana.
La seva economia fou de base ramadera Els vetons prestaren suport als lusitans, els seus veïns, quan aquests s’aixecaren contra la dominació romana
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…