Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
interdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació, anomenada també linguointerdental, en la qual l’àpex de la llengua s’introdueix entre les incisives superiors i inferiors i produeix una fricció amb les primeres.
En català modern hi ha interdentals en els dialectes del Ribagorça i el Matarranya fonz fonϑ ‘fonts’, com en castellà mozo moϑo
rambla
Hidrografia
Curs d’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.
Als Països Catalans el terme només és popular en terres valencianes, amb una penetració cap al Matarranya El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca, i al de torrent a la Catalunya humida En la toponímia del País Valencià, les rambles que no van directes a mar són normalment tributàries de rius o d’altres rambles i alimentades o constituïdes per barrancs
j
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Desena lletra de l’alfabet català, anomenada jota [pl jotes].
La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en general, en…
despoblament
Sociologia
Disminució de la població d’un territori determinat.
Aquesta minva pot ésser deguda a un desplaçament de la població cap a uns altres llocs o a un augment de les defuncions per damunt dels naixements Als Països Catalans, la romanització comportà l’abandó progressiu dels nuclis de població encastellats Les invasions bàrbares s V, en devastar les zones planeres, hi degueren produir un despoblament notable, fet que es repetí amb l’ocupació sarraïna s VIII L’avanç de la conquesta cristiana cap al sud produí gradualment un despoblament temporal de les zones situades entre cristians i musulmans Fixada ja s XIII la població en tota l’àrea catalana,…
excavació
Vista general de les excavacions de l’antic barri de la Ribera, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
mudèjar
Història
Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…
xapurreat
Lingüística i sociolingüística
Denominació d’origen pejoratiu que rep el català per part dels seus parlants en algunes àrees de la Franja, especialment a la Llitera (xapurreat) o al Matarranya (xapurriau).
ramaderia
Ramat d’ovelles (Badajoz)
© Lluís Prats
Ramaderia
Conjunt d’activitats humanes relacionades amb la cria i el comerç de bestiar de renda, gros o menut.
En l’actualitat cal distingir la ramaderia transhumant en la qual els ramats segueixen l’evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l’any i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació , total o lliure en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial En la ramaderia agrícola l’aliment del bestiar és sembrat i recollectat per l’home, generalment prop de l’estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l’agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…