Resultats de la cerca

És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de LaPatum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la…

Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI

Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…

Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el…

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV Els menestrals de diverses ciutats catalanes n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants Hom donava als concursants més grans de…

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…

És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a laPatum de Berga i a la…

La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l'alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…