Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
llei de Proust
Química
Llei de les proporcions definides (lleis ponderals de la química).
composició
Química
Proporció dels distints elements que formen part d’un compost.
Un compost pur és caracteritzat pel fet de tenir una composició química definida i constant, d’acord amb les lleis de Proust i Dalton lleis ponderals de la química uns quants, però, no segueixen plenament aquestes lleis berthòllid La composició d’alguns materials complexos, com, per exemple, minerals o ciments, és expressada a voltes per les proporcions de llurs components molecularment més simples
estequiometria
Química
Branca de la química que estudia les relacions numèriques segons les quals reaccionen els elements o els composts per a formar una nova combinació.
Aquest terme és molt emprat en química analítica per a indicar les relacions de pes entre els distints components de l’equació, sobretot en l’anàlisi gravimètrica Les relacions estequiomètriques són donades per la llei de les proporcions recíproques o de Richter 1792, la de les proporcions definides o de Proust 1801, la de les proporcions múltiples de Dalton 1803 i la dels volums de combinació o de Gay-Lussac 1808
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…
postestructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic que pertany a la segona fase de l’estructuralisme francès, i que amplia amb nous temes l’horitzó de la investigació estructuralista.
Es tracta d’un moviment crític amb l’estructuralisme, amb el seu formalisme i la seva teoria del signe —metafísica implícita de l’estructuralisme— Els autors més importants d’aquest moviment són Gilles Deleuze i Jacques Derrida, els quals són anteriors a alguns estructuralistes clàssics, però cronològicament posteriors a les obres dels iniciadors d’aquell corrent Lévi-Strauss, Lacan Michel Foucault, encara que normalment és considerat estructuralista, rebé una important influència de Deleuze que el situa molt a prop del postestructuralisme Enfront del sistematisme de l’estructura que nega la…
lleis ponderals de la química
Química
Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants , de JL Proust…
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…
temps i música
Música
¿És la música una ordenació del temps, una manera de fixar-lo i aturar-lo donant així una imatge immòbil d’allò que sembla fluent, fugitiu per essència? La música és com un horitzó cap al qual tendeix el vector de la paraula, portadora de pensament: amb la música no es pot dir allò que només es pot dir amb la paraula i que únicament pot ser expressat, veritablement, amb la intuïció.
La incompletesa de les estructures verbals descansa, per la seva finitud i per la impossibilitat de comprendre’s i explicar-se a si mateixes, en la consciència, però la intuïció obre la porta a un camí més alt i aquesta porta, aquella que les donzelles de les quals parla Parmènides obriren fa vint-i-cinc segles, condueix a l’última revelació "l’Ésser és" I aquest "és" no pot ser copsat per la paraula ni explicat, ni descrit, per cap verb la intuïció que ens el pot explicar -si això és possible- només resideix en una operació intemporal Plotí ho digué de manera admirable "L’Ésser no resideix…
crítica literària
Literatura
Examen justificatiu de l’obra literària amb dues finalitats principals, la seva explicació i la seva valoració, de manera que la segona procedeixi implícitament de la primera.
En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…