Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
rosset
Tecnologia
Instrument de fuster que consisteix en una post petita travessada per una o dues barres cairejades, proveïdes d’una punta de ferro, que serveix per a senyalar, en una peça de fusta, una línia paral·lela a una de les seves vores, per la qual hom l’ha de serrar, planejar, etc.
rosset
Tecnologia
Instrument de l’ajustador mecànic que consisteix en una punta d’acer muntada sobre un suport que en permet regular l’altura i que, en ésser desplaçat sobre la superfície del marbre de traçar, fa que la punta assenyali sobre la peça a marcar una paral·lela a la dita superfície.
xarxet marbrenc
Xarxet marbrenc
Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes, de la família dels anàtids, de 40 cm, que habita a l’Àsia meridional, el nord d’Àfrica i el sud de la península Ibèrica, i apareix accidentalment a la resta d’Europa.
És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre
xarrasclet
Xarrasclet
© Arxiu Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
, de la família dels anàtids, de 38 cm, que habita a Europa entre els 64° de latitud nord i els Pirineus, la Itàlia central, Albània i Bulgària.
Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans
traçat
Tecnologia
Operació pròpia dels tallers de construcció mecànica que consisteix a dibuixar i marcar sobre una peça metàl·lica, prèviament pintada amb guix, certes línies o la posició de certs punts que serveixen de guia per a realitzar ulteriors operacions de mecanització.
Hom situa, i eventualment fixa, la peça en què s’ha realitzat el traçat sobre la superfície d’una llosa polida i perfectament plana de marbre marbre de traçar Quan es tracta de peces de grans dimensions, hom les fixa sobre unes grans bancades indeformables de fosa i, mitjançant el rosset i el punxó i amb la guia d’escaires i regles, hom traça sobre les parts pintades de llur superfície les línies o els punts que han de servir de referència
avellaner
Avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
ajustatge
Tecnologia
Conjunt d’operacions que fa l’ajustador.
Malgrat que hi ha una gran varietat d’operacions i d’eines o, fins i tot, de màquines-eines que poden ésser emprades per a ajustar o per a construir peces, i malgrat que hom no pot parlar d’un ordre seqüencial gaire definit, les operacions d’ajustatge poden ésser classificades en operacions de traçament, de desbast i d’enformament, d’acabat i de mesura i verificació Les operacions de traçament tenen per objecte dibuixar sobre el material de partida o en la peça de fosa, la forma que hom vol obtenir, tot assenyalant-ne les superfícies límit i marcant-ne els eixos o els centres geomètrics, o…
centrament
Tecnologia
Operació que té per objecte de determinar el centre geomètric d’una de les cares d’una peça de revolució per tal de fer-hi coincidir el centre d’un forat; hom el realitza per traçament, amb l’ajut d’un escaire de centrar, el rosset i el punxó.
tennis
Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples…