Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
any olímpic
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’olimpíada.
Aquest còmput per quatriennis fou introduït a Grècia per l’historiador sicilià Timeu 352-256 aC, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics El sistema es posà en pràctica des del 260 aC 130ª olimpíada, i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l’any 395 dC
dret de bagatge
Història
Dret
Càrrega personal que grava tan sols aquells ciutadans que són posseïdors de mitjans de transport.
Ja a Roma, els paisans eren obligats a la prestació de vehicles de transport o de cavalleries quan l’exèrcit es traslladava o feia una expedició militar Teodosi el Gran i Valentinià II generalitzaren aquesta prestació, sense excloure'n els eclesiàstics ni els membres de la família imperial Una altra constitució del mateix Teodosi, amb Arcadi i Honori, féu extensiu el dret de bagatge o angaria al transport de les annones per als exèrcits A l’edat mitjana persistí arreu la prestació de bagatge A Catalunya, fou en forma de tragines tragina per a les hosts, i fou…
monofisisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté la subsistència de la persona de Crist en una sola natura, divina, després de l’encarnació.
S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les…
sassànida
Història
Membre d’una dinastia persa, originària de Fārs, que substituí la dels arsàcides en l’imperi Persa des del 224 fins al 651.
Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…
arianisme
Cristianisme
Doctrina religiosa professada per Ari i els seus deixebles al segle IV.
El principi fonamental de l’arianisme fou l’afirmació de la unicitat i de la transcendència de Déu Per Déu, Ari entenia el Pare i, en conseqüència, el Fill necessàriament era una criatura de la qual el Pare s’havia servit com a instrument per a la creació, puix que el món contingent no pot establir contacte directe amb Ell Aquesta doctrina, fonamentada en equívocs lingüístics, era destinada a tenir èxit més a Orient que no pas a Occident entre els mateixos bisbes, perquè l’episcopat, com a classe, havia pres una actitud teològica determinada pels interessos polítics Hi hagué excepcions en…
heraclià | heracliana
Història
Dit de la dinastia d’emperadors bizantins iniciada el 610 per Heracli I, de qui pren el nom, i extingida amb Teodosi III, el 717 (imperi Bizantí).
occident
Geografia
Història
Política
Terme amb el qual, a partir d’una designació geogràfica, hom ha volgut referir-se a un determinat tipus de societats o àdhuc a una civilització per oposició a la resta.
El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al XV, s’accentuà l’ús del…