Resultats de la cerca

Constitueix la modalitat més coneguda d’exercici professional del farmacèutic Hi sol haver un petit laboratori químic annex, per a fer determinades anàlisis o preparar productes farmacèutics Generalment és de propietat del farmacèutic, però n'hi ha de propietat de l’estat, del municipi, etc També hi ha farmàcies d’hospitals i farmàcies militars

Consta d’una caixa de ressonància de fusta, que conté una taula harmònica de fusta d’avet, a sobre de la qual hi ha un marc o bastidor de ferro de fosa que ocupa tot l’espai de la caixa de ressonància El bastidor és d’una sola peça i d’una gran resistència, per tal de suportar la gran tensió a què estan sotmeses les cordes Aquestes estan subjectades a un extrem del bastidor mitjançant un suport i per l’altre al claviller , de fusta de consistència dura, generalment de faig, que s’insereix en el mateix bastidor Les cordes són d’acer, de diferent gruix i llargada depenent de l’alçada de la nota…

Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra

Pot ésser xilogràfic imprès amb planxes de fusta o tipogràfic amb tipus mòbils metàllics La butlla per a la defensa de Rodes, de Mallorca, del 1480 conservada a la Biblioteca de Catalunya és l’imprès xilogràfic més antic dels Països Catalans Els llibres incunables es caracteritzen per la manca de portada i de foliació o signatures tipogràfiques, per l’espai en blanc per a les lletres capitals, que eren illuminades a mà, i, sovint, per la manca de colofó Hom identifica els impressors mitjançant l’estudi i l’inventari dels tipus d’impremta Els repertoris més importants d’incunables…

El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de països molt…

El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de Rainaldi i la…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…

Hom en troba els precedents remots en les representacions musicals dels grecs i dels romans i en les representacions dramàtiques medievals Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, s’originaren en les acadèmies italianes i en l’activitat dels Collegia musica Bohèmia, 1610 Suïssa, 1613 Alemanya, 1660 Suècia, 1720 EUA, 1748 i de les capelles de música que crearen festes o vetllades musicals de vespre, com els Abendmusik de Lübeck a partir del 1641 A Anglaterra, les cases senyorials obriren llurs salons al públic, mitjançant l’abonament d’una entrada, en els anomenats consorts Els…

Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…