Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
anafrodísia
Absència o disminució del desig sexual.
Es troba solament en estats depressius accentuats, però pot ésser fruit d’inhibicions derivades d’errors d’educació, de traumatismes sexuals infantils o de fixacions neuròtiques També pot ésser provocada per agents anafrodisíacs
unitat accentual
Lingüística i sociolingüística
Segment de la frase a l’interior del qual és creat un contrast entre diverses unitats accentuables.
La unitat accentual sovint coincideix amb un mot, però pot comprendre també algun o alguns mots addicionals no accentuats, anomenats clítics Així, a la frase l’oli/anava/escampant-se/per terra hi ha quatre unitats accentuals
temps
Música
Unitat mètrica (metre) situada entre el compàs, més gran (un compàs és format per diversos temps), i la divisió, més petita (diverses divisions formen un temps).
L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
vehicle tot terreny
vehicle tot terreny
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle preparat per a circular sobre qualsevol mena de terreny.
Fonamentalment són vehicles amb tracció total, proveïts de rodes o erugues Les qüestions referides a la mobilitat sobre terreny accidentat feren aparèixer aquest vehicle a les unitats mòbils militars Els petits vehicles tot terreny de quatre rodes anomenats Jeep foren popularitzats per l’exèrcit nord-americà a la Segona Guerra Mundial Amb el temps ha passat a ésser un vehicle emprat com a auxiliar en les feines agrícoles, en les versions de més capacitat de càrrega En el camp de la motocicleta el vehicle tot terreny ha comportat l’aparició de diversos esports com el trial i el motocròs La…
agitació psicomotora
Moviments irreflexius, continuats i desordenats que van acompanyats d’una àmplia simptomatologia psíquica; responen a impulsos instintius o afectius variables, segons les circumstàncies patològiques en què es troba l’individu.
En les formes lleus, els actes de l’agitat són gairebé coherents, però llur exageració permet de deduir que són involuntaris en els graus més accentuats poden ésser d’una gran violència i arribar fins i tot a l’agressivitat L’agitació psicomotora es pot presentar en forma d’accessos de quatre tipus onírics , en què es produeixen zoòpsies, visions terrorífiques, confusió, deliris i sudoració el delirium tremens n’és un exemple típic catatònics , que es distingeixen per llur impulsivitat es poden presentar en l’esquizofrènia maníacs , amb eufòria, fuga d’idees i insomni d’ ansietat…
puja
Patologia humana
Primer període de constitució d’una malaltia aguda i de llarga durada, en el qual els símptomes són accentuats com més va més.
subraça nord-pacífida
Antropologia física
Subraça pertanyent a la raça ameríndia, integrada per individus d’alçada mitjana (1,67 m), cabells llisos i braquicefàlia i trets mongoloides molt accentuats.
Originàriament estesa des d’Alaska fins a Califòrnia, comprèn grups com els apatxes, navahos, tlingits, etc, la majoria d’ells avui en vies d’extinció
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…