Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
acoblament

1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
antena logoperiòdica
Antena de banda ampla formada generalment per un agrupament de dipols, la separació i la longitud dels quals s’incrementa logarítmicament.
Les fases dels senyals d’alimentació dels dipols han d’alternar 180°, a fi d’evitar acoblaments no desitjats entre elements pròxims Permet d’obtenir amplades de banda de 300 MHz a 1 GHz
sonorització
Electroacústica
Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió dins una sala o un local, o en una àrea gran a l’aire lliure.
Les installacions de sonorització necessiten una potència d’amplificació elevada i un conjunt d’altaveus convenientment distribuïts, a fi de repartir la potència sonora i d’evitar certs efectes perjudicials, com reverberació, eco, acoblaments per efecte Larsen, etc
òrgan
Tecnologia
Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.
Hom parla d’òrgans o elements d’unió reblons, xavetes, cargols, etc, òrgans per a moviments de rotació coixinets, eixos, acoblaments, etc, òrgans per a la transmissió de potència entre eixos rodes dentades, corretges, cadenes, etc, òrgans de construcció de màquines motrius pistons, cigonyals, bieles, etc i òrgans de canalització tubs, maneguets, vàlvules, etc
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
consola
Música
En l'orgue, pupitre des del qual es governen els diversos elements de l’instrument.
Conté els teclats manuals i el pedal, els registres, les combinacions i els acoblaments, etc Quan està adossada a la caixa de l’orgue rep el nom de consola de finestra És la pròpia dels orgues antics, en els quals l’organista tocava d’esquena al públic A partir del segle XIX, amb la tracció pneumàtica, la consola s’invertí consola invertida i la caixa restà a l’esquena de l’organista Amb l’adveniment de l’electricitat, la consola quedà separada de l’instrument, fixa o mòbil, en funció de les necessitats Actualment, un orgue gran disposa de dues consoles una de…
pistó

Pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública de l’ús de…
transmissió
Tecnologia
Òrgan o conjunt d’òrgans que serveixen per a comunicar el moviment d’una peça o d’un element mecànic, o de més d’un, a un altre o a uns altres.
Hom pot distingir dos grans grups d’òrgans de transmissió, segons que la peça o element motor i el mogut estiguin relativament separats i, eventualment, hom pugui fer-ne variar la distància o la posició relativa de l’un respecte a l’altre, com és el cas de les transmissions constituïdes per politges i corretges o cables sense fi, per rodes dentades i cadenes sense fi , per arbres flexibles , etc, o bé que la distància entre l’element motor i el mogut sigui relativament petita i invariable, com és el cas dels acoblaments , dels engranatges , de les articulacions , etc Les…
ressonància de spin electrònic
Química
Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia, generalment…
radiografia
Aparell de radiografia per a usos industrials, de 6 MeV de potència, capaç de radiografiar gruixos de fins a 400 mm [Neyrpic-Grenoble, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tècnica consistent a sotmetre un cos, un objecte, etc, que hom vol examinar, a l’acció de raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una emulsió sensible a aquesta radiació.
El seu fonament és l’anàlisi de l’absorció diferencial dels raigs X experimentada pels diversos components de l’objecte estudiat La radiografia té força utilitats, especialment en medicina i tecnologia La base de la radiografia mèdica o radiologia consisteix en el fet que l’aplicació de raigs X sobre el cos permet d’estudiar-ne l’interior, ja que l’absorció dels raigs X depèn de la substància que travessen Així, per exemple, l’esquelet, que és ric en calci, és poc transparent als raigs X, mentre que els pulmons ho són més A fi de millorar el contrast entre els òrgans, hom utilitza substàncies…